Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
saqueig
Dret internacional
Pillatge, per part dels soldats o de gent armada, dels béns d’un lloc, d’una ciutat ocupada, d’un vaixell, etc (de vegades amb violències a les persones).
Dret reconegut antigament als vencedors com a sistema d’adquirir propietats i, sovint, única soldada botí, actualment només vigeix pel que fa als béns mobles que puguin tenir utilitat per a la guerra
botí
Dret internacional
Béns mobles pertanyents a l’estat enemic que l’estat bel·ligerant fa seus.
La presa de botí és un acte de l’estat i dels seus òrgans, i això el distingeix de l’apropiació feta per individus que actuen per llur compte pillatge Considerat com un dret antic i clàssic de la guerra, avui dia és internacionalment rebutjat
contraban de guerra
Dret internacional
Tramesa d’armes, municions i altres materials bèl·lics d’un estat neutral a un de bel·ligerant.
Representa una violació dels deures de neutralitat i pot ocasionar, com a penalitat, el segrestament i confiscació dels béns transportats
Mercat Interior Europeu
Dret internacional
Espai econòmic de la Unió Europea a l’interior del qual circulen lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respecta el principi de llibertat d’establiment.
La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht 1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987…
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en…
nacionalització

Nacionalització de Red Eléctrica Internacional a Bolívia
© Agencia Boliviana de Información
Economia
Dret internacional
Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
Dues resolucions de l’Assemblea de les Nacions Unides han accentuat el dret sobirà dels estats a disposar lliurement de llur riquesa fan referència també al deure de la indemnització, bé que aquest punt no fou acceptat pels anomenats països socialistes
angaria
Transports
Dret internacional
Dret marítim
En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país bel·ligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest es troba en aigües on exerceix sobirania el país bel·ligerant.
L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada al s XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns, en què l’angaria ha estat…
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significà la total llibertat de circulació de les persones, dels béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’hagueren de reunir prèviament un seguit de condicions Fou necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat fossin compatibles entre si i, d’altra banda, aconseguir un alt grau de coherència pel que fa a les polítiques…