Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
agent diplomàtic | diplomàtica
Dret internacional
Segons el Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques (1961), cap d’una missió o membre del personal diplomàtic d’aquesta missió.
El Conveni reconeix formalment tres tipus d’agents diplomàtics ambaixadors enviats en missió extraordinària, ministres plenipotenciaris o altres representants acreditats davant del cap d’estat de l’Estat receptor, i chargé d’affaires, o encarregat de negocis L’agent diplomàtic gaudeix de determinats privilegis i immunitats inviolabilitat de la persona, de residència i de correspondència, a més de la immunitat criminal, civil i administrativa, bé que l’Estat que acredita l’agent diplomàtic pot renunciar a la seva immunitat de jurisdicció És exempt de les càrregues de la seguretat social,…
blocatge
Dret internacional
Operació per la qual les forces navals, i eventualment les aèries i les terrestres, d’un estat intercepten les comunicacions amb el territori d’un altre estat..
Des del punt de vista jurídic el blocatge pot ésser bèllic o pacífic Segons el dret internacional tradicional, el blocatge bèllic ha d’ésser declarat prèviament per l’estat belligerant que l’exerceix, precisant límits territorials i temporals, ha d’ésser notificat als estats neutrals i aquests han d’observar-lo sempre que sigui efectiu, és a dir, dut a terme per l’estacionament real de les forces que exerceixen el blocatge enfront de les posicions enemigues, i sempre que sigui imparcial, és a dir, afectant igualment qualsevol altre estat En el cas de trencament del blocatge bèllic, el país…
Tractat d’Unió Política
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992 (Tractat de Maastricht), i que juntament amb el Tractat d’Unió Econòmica i Monetària forma la Unió Europea.
El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social,…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…