Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
apàtrida
Dret internacional
Persona individual que no té cap nacionalitat.
Aquesta situació es produeix per un possible conflicte negatiu de les lleis d’adquisició de la nacionalitat o per l’existència d’uns motius legals de pèrdua de la nacionalitat inclosa la sanció penal, sense preveure la possibilitat d’adquirir-ne una altra L’origen d’aquest fet és la gairebé plena competència que hom reconeix als estats per a establir les causes d’adquisició o pèrdua de la nacionalitat, vincle jurídic que uneix les persones a un estat del qual depenen i pel qual són o poden ésser internacionalment protegides Malgrat els esforços per fer…
matrícula d’aeronaus
Dret internacional
Matrícula pública que acredita la nacionalitat i el propietari de les aeronaus.
apatrídia
Dret internacional
Estatus caracteritzat per la inexistència d’un vincle de nacionalitat amb un estat.
estrangeria
Dret internacional
Condició legal de l’estranger mentre no adquireixi la nacionalitat del país on resideix.
estranger | estrangera
Dret internacional
Persona que, tenint nacionalitat pròpia, no té la de l’estat en el qual resideix.
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en…
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per tractat— La…
dret de visita
Dret internacional
Facultat que tenen els estats bel·ligerants d’aturar i inspeccionar, mentre durin les hostilitats, els vaixells mercants dels països neutrals, per tal de comprovar llur nacionalitat i assegurar-se de si porten contraban de guerra o no.
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…