Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
arbitratge internacional
Dret internacional
Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre estats a través d’una decisió jurídica d’un o més àrbitres o d’un tribunal arbitral, escollits per les parts.
La sentència o laude arbitral és considerada obligatòria per les parts, definitiva, però no immediatament executiva Tenint en compte la persona dels àrbitres, hom assenyala diverses formes d’arbitratge de jutge únic, de comissió mixta o de tribunal arbitral A la primera Conferència de la Haia 1899 fou creat el Tribunal Permanent d’Arbitratge Malgrat el nom, aquest tribunal no passa d’ésser una llista de persones prèviament designades per a exercir funcions arbitrals La IX assemblea de la Societat de Nacions elaborà un tractat-tipus destinat a servir de model als estats l’Acta General d’…
Tribunal Europeu de Drets Humans
Dret internacional
Organisme, amb seu a Estrasburg, creat pel Consell d’Europa per tal de garantir el lliure exercici dels drets polítics i cívics.
Té com a document fundacional i de referència la Convenció Europea de Drets Humans La primera sessió del TEDH se celebrà el 23 de febrer de 1959 Hi poden recórrer tant els individus com els estats signants de la Convenció, però fins el novembre del 1998 no funcionà plenament i els ciutadans no pogueren adreçar-s’hi directament Abans de recórrer-hi, cal haver exhaurit totes les instàncies dels estats membres i, posteriorment, haver presentat el cas a la Comissió Europea de Drets Humans perquè aquesta intenti una solució amical amb el govern afectat en la qüestió Les sentències…
mediació
Dret internacional
Mitjà pacífic de resoldre els problemes internacionals consistent en el fet que un tercer (un estat, una organització internacional o àdhuc una persona privada, bé que revestida de prestigi i reconeguda com a equànime) intervingui entre les parts litigants, proposant una solució.
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…