Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
mara
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents formada originàriament per immigrants de l’Amèrica Central als Estats Units.
Aquestes bandes sorgiren la dècada de 1980 a la ciutat nord-americana de Los Angeles Integrades per joves immigrants del Salvador, Hondures i Guatemala que fugien de l’estat de guerra civil crònic d’aquests països, alguns d’ells formaren una banda d’autoprotecció Mara Salvatrucha o MS-13 que derivà vers la delinqüència i la criminalitat El 1996 es deportaren més de 200000 d’aquests immigrants als llocs d’origen, on els membres d’aquesta i altres bandes reproduïren l’organització i la forma de vida adoptada als Estats Units, aprofitant-ne la feblesa institucional Les maras capten…
pena de mort
Dret penal
Pena màxima dintre qualsevol ordenament, que priva de la vida el delinqüent.
Històricament la seva justícia i oportunitat mai no havia estat discutida D’ençà, però, de Cesare Beccaria i d’alguns seguidors seus, com Jeremy Bentham , ha estat abolida progressivament per diferents països, que l’han declarada anticonstitucional Alemanya l’abolí explícitament en la Constitució de la República Federal del 1949, i després de la reunificació mantingué vigent l’anullació A l’Estat espanyol, per l’impuls de Luis Jiménez de Asúa , restà abolida entre el 1931 i el 1938 La Constitució del 1978 tornà a abolir-la, però romangué vigent per a certs delictes militars en temps de…
electrocució
Dret penal
Forma d’execució de la pena de mort consistent en l’aplicació d’una descàrrega elèctrica de voltatge mitjà al condemnat.
És emprada en alguns estats dels EUA, a Taiwan i a les Filipines
cadira elèctrica

Cadira elèctrica
© iStockphoto.com/Subsociety
Tecnologia
Dret penal
Artifici en forma de seient emprat per a executar els condemnats a mort mitjançant una descàrrega elèctrica de més de 2.000 V.
Fou inventat per Tomas A Edison el 1888 És emprada en alguns estats dels EUA
abandó de família
Dret penal
Delicte que consisteix a incomplir voluntàriament, podent-ho fer, els deures d’assistència derivats del matrimoni, de la pàtria potestat o de la tutela (assistència mútua entre els esposos; assistència moral, correcció i educació dels fills o tutelats, llur representació legal i administració de llurs béns; etc), quan és degut a una conducta desordenada o bé quan concorre amb l’abandó culpable del domicili comú.
Igualment, consisteix a incomplir els deures d’assistència econòmica per a l’alimentació dels descendents, ascendents o cònjuge que es trobin necessitats La qüestió si la llei ha d’aplicar-se només a les obligacions econòmiques o també a d’altres obligacions d’assistència que comporten el matrimoni, la paternitat i la tutela, ha estat molt discutida en certs estats només és castigada la falta d’assistència econòmica quan pot provocar la mort o perjudicis greus a la salut Brasil, Noruega, Canadà, Bèlgica, Països Baixos, etc el codi penal italià del 1930, en canvi, estengué el…
assetjament sexual
Dret penal
Assetjament que constitueix un delicte contra la llibertat sexual.
Consisteix a sollicitar favors de naturalesa sexual per a si mateix o per a un tercer prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes en aquests àmbits En general és comès per homes sobre dones, atès el predomini que el sexe masculí sol tenir en la majoria de les societats, factor al qual de vegades hom afegeix altres de tipus biològic Associat sovint a la violència sexista , es donen tanmateix casos a la inversa, així com entre persones d’orientació homosexual Bé que…
confiscació
Dret penal
Pena pecuniària que consisteix en la privació de béns del culpable en benefici de l’estat.
Actualment és abolida a la majoria dels estats El codi penal espanyol no preveu la confiscació, però sí, en certs casos, la intervenció d’una empresa per salvaguardar els drets dels treballadors
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament…
crim
Dret penal
Infracció punible de caràcter greu.
En diversos estats França, Bèlgica, Grècia existeix encara avui com a categoria jurídica per contra, en l’actual ordenament penal espanyol solament hi ha delictes i faltes No obstant això, el mot continua essent usat en el llenguatge popular per a qualificar els delictes de sang i violents
delinqüent habitual
Dret penal
Individu que comet reiterats delictes posant en relleu una tendència a la criminalitat.
Hom presumeix l’habitualitat a partir d’un nombre de condemnes determinat Les mesures contra aquest tipus de delinqüent varien segons els estats reclusió prepètua, detenció suplementària una vegada acomplerta la darrera condemna, reclusió en un establiment especial, etc El codi penal de l’Estat espanyol considera l’habitualitat com una circumstància agreujant de reincidència