Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom…
corrupció de menors
Dret penal
Delicte contra l’honestedat, consistent a promoure, afavorir o facilitar la prostitució o la corrupció d’un menor.
L’any 1997 es presentà al govern espanyol una proposició perquè es revisessin els tipus penals per a garantir una autèntica protecció de la integritat i la llibertat sexual dels menors i incapacitats i es tipifiqués penalment la conducta de les persones que, per qualsevol mitjà, realitzin els actes de vendre, difondre, exhibir o facilitar la difusió, venda o exhibició de materials pornogràfics, quan en tots aquests sortissin menors d’edat o incapacitats En aquest mateix sentit, el Consell de la Unió Europea adoptà una acció comuna relativa a la lluita contra el tràfic d’éssers humans i l’…
ciberseducció de menors
Electrònica i informàtica
Dret penal
Ciberdelicte en què un adult, valent-se sovint d’una identitat falsa, estableix una relació afectiva amb un infant o un jove menor d’edat amb l’objectiu d’obtenir-ne imatges de contingut sexual o d’abusar-ne o agredir-lo sexualment.
La ciberseducció de menors és delicte encara que no s'arribin a obtenir les imatges o a consumar l'abús o agressió, i es preveu el tipus agreujat si va acompanyada d'intimidació, coacció o engany
reformatori
Dret penal
Establiment penitenciari on són acollits certs delinqüents (com és ara els qui no arriben a 16 anys, que formen el grup de menors, i alguns majors de 16 a 18 anys).
Així com també infants simplement rebels als pares i àdhuc nois l’ambient familiar dels quals aconsella de separar-los-en, per tal de readaptar-los als usos i costums vigents en la societat, mitjançant no sols una estricta vigilància, ans també una capacitació professional i una formació cultural Bé que com més va més és generalitzada la consciència que la delinqüència juvenil planteja problemes específics i exigeix uns corresponents mètodes especials d’actuació envers els delinqüents que ho són ja de fet o que hom creu que poden ésser-ho fàcilment, els reformatoris es caracteritzen sovint…
proxenetisme
Dret penal
Acció delictiva, inclosa entre els delictes relatius a la prostitució, consistent a induir, per engany, violència, coacció, etc, a practicar relacions sexuals entre persones del mateix o distint sexe.
A l’Estat espanyol hom distingeix entre el comès sobre majors d’edat i el que té per objecte menors d’edat, anomenat corrupció de menors Hom hi inclou també la retenció coactiva d’una persona que ja practicava la prostitució rufià
llibertat sexual
Dret penal
Dret que té tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat i, per tant, de la seva vida sexual.
La llibertat sexual fou reconeguda com a dret en la Constitució del 1978, i com a conseqüència, són penalitzats com a delictes els actes realitzats contra l’esmentada llibertat Les normes contingudes en el codi penal de l’any 1995 relatives als delictes contra la llibertat sexual foren objecte de revisió per part de l’Estat espanyol, de la qual derivà la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que tipifica de manera més precisa els delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals amb relació a l’edat de les víctimes i amb les circumstàncies que hi concorren Així, es fa la següent classificació…
exhibicionisme
Psicologia
Dret penal
Comportament que consisteix a mostrar-se nu o a ensenyar els genitals, amb la consegüent satisfacció o alliberament sexual.
És un fet propi dels infants i també de certes cultures La seva repressió emmena sovint els afectats adults a exhibir-se per sorpresa i en públic, davant desconeguts Quan aquest comportament és compulsiu i exclou tota altra actitud sexual, és considerat com una desviació Segons la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que modifica articles del codi penal, es considera l’exhibicionisme com un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Per tant, seran culpables de delicte d’exhibicionisme les persones que facin elles mateixes actes d’exhibició davant de menors o incapaços o els facin…
segrest
Dret penal
Delicte comès pel qui deté o reté una o més persones per obtenir una quantitat en canvi del rescat o per atènyer objectius de tipus polític, com, per exemple, cridar l’atenció sobre la situació de discriminació d’un grup polític o ètnic.
Recollit en el codi penal sota les figures de rapte, sostracció de menors i altres atemptats contra la llibertat i seguretat de les persones Darrerament el segrest polític ha adoptat la forma de desviament forçós del rumb d’un avió o d’una nau i hom ha dictat mesures adequades per a fer-hi cara
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
penal
Dret penal
Centre penitenciari on els penats compleixen penes.
D’acord amb el Reglament de Serveis de Presons en vigor hi ha centres preventius o de detenció , regionals o interprovincials, per a custòdia de presos i compliments no superiors a sis mesos, i centres de compliment o correcció , per a penats privats de llibertat, que poden incloure centres hospitalaris i assistencials, establiments per a menors de vint-i-un anys i establiments ordinaris, sia de règim tancat per a condemnats hostils o refractaris, sia de règim obert per als qui poden treballar en condicions laborals normals fora de la presó, sia de règim intermedi per als qui…