Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
instància
Dret processal
Cadascun dels graus jurisdiccionals que la llei estableix per a resoldre els afers de justícia.
Dins la jerarquia dels tribunals , les instàncies tenen per objecte poder reconsiderar i modificar, a partir de recursos, les sentències o actes jurídics establerts en instàncies inferiors En la darrera instància es dicta la sentència definitiva, sense possibilitat de revisió A l’Estat espanyol els tribunals de primera instància, on es cursen les denúncies i es duen a terme els primers litigis, son els jutjats dels partits judicials Les sentències poden ser recorregudes a l’audiència provincial per a les jurisdiccions civil i penal, i les d’aquestes al tribunal…
caducitat de la instància
Dret processal
Extinció d’un procés quan una de les parts no efectua voluntàriament durant un termini fixat els actes processals que li pertoquen.
tribunal
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal
Conjunt de funcionaris que constitueixen l’òrgan estatal encarregat de vetllar per la garantia de l’ordre jurídic, en nom del poble o del cap de l’estat que el representa i d’acord amb un sistema normatiu de legalitat.
En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats unipersonals i audiències tribunals collegiats l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials lletrats, o persones alienes a la carrera llecs En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d' apellació pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau , integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de…
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…
costes
Dret processal
Conjunt de despeses que origina un procés i que han de pagar les parts litigants.
En el procediment penal, les costes són imposades al condemnat en el civil, com a norma general, les costes són imposades a la part les pretensions de la qual han estat totalment refusades Si l’estimació o desestimació és parcial, cada part ha de pagar les causades a instància seva i les comunes per meitat
separació conjugal
Dret canònic
Dret processal
Suspensió de la vida conjugal sense ruptura del vincle, anomenada també divorci imperfecte o divorci no vincular.
Es caracteritza per la impossibilitat de contreure nou matrimoni, un cop declarada En el matrimoni canònic pot ésser de caràcter perpetu en cas d’adulteri d’un dels cònjuges i sempre que sigui cert, no consentit, causat ni condonat per l’altre, ni correspost per aquest amb la mateixa falta o temporal en cas d’afiliació d’un dels cònjuges a una religió acatòlica, d’educació acatòlica dels fills, de vida criminal o infamant, de perill greu, de dificultat greu en la vida comuna en aquest cas cal el bisbe com a mitjancer L’acció processal és demanada personalment per la part innocent als…
batlle
Dret administratiu
Dret processal
A Andorra, jutge ordinari de primera instància en les causes civils.
En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia, presentats pel…
secretari judicial
Dret processal
Funcionari públic, que forma part del personal de l’administració de justícia, encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
Integrat en el cos de secretaris judicials, pot ésser secretari de sala , si actua en els tribunals collegiats, o secretari judicial , si actua en jutjats de primera instància i d’instrucció, jutjats del contenciós administratiu, del social, de menors o de vigilància penitenciària Ultra l’obligació d’actuari, té el càrrec d’arxiver d’expedients, assisteix els jutges i els tribunals en l’exercici de llurs funcions i és cap directe del personal auxiliar de la secretaria
prevenció
Dret processal
Assegurament de béns procedents de successions decretat pel jutge de primera instància.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Dret administratiu
Dret processal
Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya.
És integrat per tres sales del civil i penal, del contenciós administratiu i del social D’acord amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina També és competent per a conèixer duun recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut No obstant això, les previsions estatutàries relatives al Tribunal…