Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
via
Dret processal
Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions.
Hom anomena via contenciosa la tramitació processal que correspon a l’ordre contenciós pot ésser per via ordinària , usada en els judicis declaratius, i per via sumària , forma abreujada de procedir en afers d’urgència o de caràcter purament possessori L’ordenament que regula la tramitació de recursos davant l’administració és anomenat via governativa , i comprèn les reclamacions dels administrats, davant els òrgans superiors, de l’autor d’un acte administratiu, que constitueix el tràmit previ per a incoar el recurs contenciós administratiu…
judici de cognició
Dret processal
Tipus de procés civil, oposat com a categoria a l’anomenat procés d’execució, però equivalent, segons la legislació processal espanyola, a un d’intermedi entre el judici verbal i el de menor quantia.
És considerat un dels judicis ordinaris
judici executiu
Dret processal
Judici que té per objecte d’aconseguir una execució directa mitjançant un títol amb força legal reconeguda, com és ara una lletra de canvi acceptada, sense necessitat d’una prèvia declaració de drets; el jutjat competent és el de primera instància.
Comprèn un bon nombre de judicis especials, que afecten els plets sobre les matèries següents interdictes, desnonaments, arrendaments especials, retractes, aliments, fallides, testamentaries, censos, etc
secret sumarial
Dret processal
Secret encaminat a garantir tant l’administració de la justícia com la defensa dels interessos personals de les parts implicades en un sumari.
Té lloc mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets i normalment dura fins al tancament del sumari El secret s’estén també als vots reservats dels tribunals llevat del cas que la sentència sigui recorreguda en cassació i a tots els judicis celebrats a porta tancada Estan obligades a guardar secret totes aquelles persones que, per una causa o altra, coneixen dels fets del sumari
sumaríssim
Dret processal
Procediment civil ràpid per a judicis de desnonament, d’aliments, interdictes, embargaments, etc.
competència
Dret processal
Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.
La competència és objectiva o vertical quan fa referència a jutjats o tribunals de diferent grau és territorial o horitzontal quan s’estableix entre òrgans jurisdiccionals del mateix grau i és funcional quan es refereix a la distribució de les diferents instàncies d’un mateix assumpte En el procediment civil la competència objectiva és determinada principalment per la quantia els seus elements són aquells que, en virtut d’una submissió expressa o tàcita, estableixen la competència territorial, i quan manca l’acord són aplicats els denominats furs de competència sempre que aquesta no sigui…
judici declaratiu
Dret processal
En el dret processal civil i en la jurisdicció contenciosa, judici on hom pretén la declaració d’un dret.
A partir de la llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, els judicis declaratius passen a denominar-se processos declaratius, i són de dos tipus judici ordinari i judici verbal Per a poder determinar quin procés s’ha d’aplicar es tindrà en compte de forma predominant la matèria, amb la idea que així se solucionarà amb més rapidesa un gran nombre de casos i qüestions Amb aquesta regulació es decidiran a través de judici ordinari, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes relatives a drets honorífics, les referents al dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les d’…
judici especial
Dret processal
Dit de tot procediment judicial, establert en la llei amb una tramitació diferent a la dels quatre judicis ordinaris.
sumari | sumària
Dret processal
Dit de certs judicis o processos civils en què hom prescindeix d’algunes formalitats i són tramitats més ràpidament.
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…