Resultats de la cerca

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar les concessions…

Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat fou organitzat…

Es llicencià en dret a Tolosa Llenguadoc Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat 1890-92 Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó 1897-1903

Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit diputat a les…

Segons el llibre dels Jutges , menà Barac contra els opressors cananeus La victòria d’Israel donà lloc a un bell càntic que pertany a les més antigues creacions de la poesia israelita

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen

Actuà d’àrbitre en diferents plets fronterers entre repúbliques americanes President de l’Asociación Española de Derecho Internacional i vicepresident de l’Instituto Colonial Publicà Catalina de Aragón y Carolina de Brunswick 1881, Tratado del derecho internacional público 1887-89, Colección de los tratados celebrados por nuestros gobiernos con los estados extranjeros desde el reinado de doña Isabel II hasta nuestros días 1892, Bibliographie du droit international París 1905-10

Assessor de la batllia general 1590 i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona 1608 Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica 1609 Fundà 1626 el convent de carmelitans descalços a Gràcia els Josepets , on fou enterrat en un panteó Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús 1615

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del s XVII Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de…