Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
suplicació
Història del dret
Recurs de súplica contra sentències de vista de tribunals superiors.
vinculació
Història del dret
Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.
Lligada a un concepte precapitalista de la propietat, hom la troba ja en el fideïcomís romà, bé que fou completada per les normes de masculinitat i del dret de primogenitura del dret germànic, pròpies del feudalisme , i per la refeudalització del segle XVI unida a la propietat collectiva vinculacions comunals i eclesiàstiques mà morta, les procedents de feus i senyories i la constituïda pel fideïcomís i el mayorazgo Llur proliferació reduí els terrenys adquiribles i n'augmentà el preu, sense tenir en compte el baix rendiment dels terrenys vinculats Al segle XVIII nombroses lleis impediren…
crucifixió
Història del dret
Forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de l’antiguitat (creu).
El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per Constantí en honor a la…
debitori
Història del dret
Al País Valencià, compravenda en la qual el comprador no pagava el preu al moment de rebre la cosa, abonant, en canvi, una quantitat determinada fins que s’efectués el pagament, com a compensació dels fruits que durant el temps pactat produïa la cosa.
Era anomenat també venda fiada
córrer
Història del dret
Recórrer els carrers d’una població (córrer la vila) o la coberta d’una nau (córrer la nau) essent exhibit i, a vegades, assotat durant el trajecte, com a càstig d’algun delicte.
dret dels cops
Història del dret
Impost de mesuratge cobrat, del segle XII al XIX exclusivament a Barcelona, sobre el blat i tota mena de grans i farines entrats a la ciutat, a benefici del rei, dels hereus de la família barcelonina Gruny i de la Pia Almoina, a la qual els Gruny donaren una tercera part del dret (segle XII).
El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al blat procedent…
impost de consums
Història del dret
Tribut creat a l’Estat espanyol per la reforma financera d’Alejandro Mon (1845).
Reunia els diferents imposts indirectes damunt articles de primera necessitat i comestibles sabó, vi, oli, carn fresca, embotits, etc Era percebut en la forma del tradicional dret de portes en introduir les mercaderies en les poblacions el seu valor augmentava en les poblacions de major nombre d’habitants Fou molt impopular per l’alça de preus que provocà Suprimit en aparença per l’alçament progressista del 1854, fou percebut en gran part pel govern per mitjà d’altres conductes, fet que el 1856 produí revoltes populars per tot l’Estat espanyol Motí dels Consums Novament abolit el 1868 per les…
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d…