Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
ferma de dret
Història del dret
Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
Fou establerta ja pels Usatges S'acostumava a fer amb jurament o amb fermances Alguna vegada s’emprava com a garantia d’altres obligacions Equivalia a la cautio iudicatum solvi del dret comú
ferma de directe
Història del dret
Ferma de dret donada per un vassall o emfiteuta mitjançant la garantia o fermança d’un cavaller, la qual calia admetre encara que aquest fos pobre.
ferma
Història del dret
En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals (o bé on s’establien garanties que podien afectar o afectaven aquesta mena de béns), lloació o aprovació.
Que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor, tant per ell mateix com per mitjà de batlle o procurador
fadiga
Dret català
Història del dret
Dret de prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al cap de sis anys…
evacuar
Història del dret
En dret feudal català, cedir (una possessió) o renunciar-hi.
evacuació
Història del dret
Renúncia o cessió d’una propietat —generalment una terra o un feu— a favor d’altri.
És corrent en el llenguatge feudal català
estacar
Història del dret
En el dret feudal, garantir quelcom mitjançant penyora o fiança que n’asseguri el compliment.
establiment
Història del dret
Cessió quasi emfitèutica que atorgava el rei o un baró d’una batllia, notaria o escrivania, forn, taverna, farga, molí o altre dret de destret o imposició, mitjançant cens i a vegades també amb pagament d’entrada.
encomanda
Història del dret
A l’edat mitjana, acte de posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
Aquesta encomanda anava seguida ordinàriament de la prestació de jurament de fidelitat i de l'homenatge