Resultats de la cerca

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea

Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou…

Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i Jaume Finestres i de Monsalvo , monjos de Poblet, d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al collegi de jesuïtes de Barcelona, on tots els germans estudiaren i el 1727 s’inicià una amistat epistolar entre Maians…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Ordenat el 1795, la seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums,…

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860

Tercer baró de Juras Reales Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de SM en el Reino de Chile 1828 Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona Publicà El…

Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns favors als…

Fou doctor en filosofia i regent de lleis 1791 a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega Fou personer de Vilanova de Meià 1765 i, més tard, advocat de l’audiència del Principat i fiscal del tribunal reial de Cervera Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la de Bones Lletres 1787 de Barcelona Publicà, entre altres, Discurso sobre el origen, antigüedad y progresos de los pósitos o graneros públicos de los pueblos 1787, Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana, junto con un…

Fill de Marià IV i Timbor de Rocabertí, succeí el seu pare el 1377 Continuà la política paterna d’oposició a la dominació dels catalans, els quals ell considerava els seus enemics públics Però acabà per congriant-se l’odi dels seus mateixos súbdits, que l’assassinaren en un motí a Oristany

Es doctorà a Cervera i, de gran, ingressà a l’Oratori Publicà Tractatus de mutuo et usura Roma 1792, diversos estudis sobre dret canònic i biografies de sants