Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Joan Desplà
Història
Història del dret
Doctor en lleis, tresorer i conseller dels reis Martí l’Humà i Ferran d’Antequera.
Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei…
cugucia
Història del dret
A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.
El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486
potestat
Història del dret
Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.
Quan el vassall posseïa la investidura d’un feu per un senyor superior o havia estat comanat a aquest, tant aquell com els seus successors tenien el deure de retornar en determinats casos la seva possessió quan en fossin requerits, sota pena d’incórrer en bausia Segons les Commemoracions de Pere Albert segle XIII, la potestat significava l’ocupació reial i efectiva del castell
angaria
Història del dret
A l’antiga Roma, prestació forçosa, que l’estat imposava als ciutadans, de transportar per terra béns mobles o semovents a utilitat d’aquell.
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…
Bernat Despont
Història del dret
Doctor en lleis.
El 1369 fou enviat com a ambaixador a Castella el 1376, amb Berenguer de Cruïlles, a França, i el 1379 novament a aquest mateix lloc, amb Pere d’Artés, per negociar el matrimoni de l’infant Joan amb Violant de Bar El 1402, amb Guillem Pujada, negocià a Marsella un tractat amb Gènova, i el 1413, a Barcelona, amb tres procuradors més, signà una nova treva amb aquesta república Des del 1383 fou vicecanceller de l’infant Joan, i, bé que destituït per les corts de Montsó, l’infant li retornà el càrrec aquell mateix any des del 1387 fou canceller de la reina Violant Assessorà l’infant…
Joan Serrahima i Bofill

Joan GamperJoan Serrahima i Bofill
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Història del dret
Advocat i atleta.
Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment…
,
infeudació
Història del dret
Acció d’infeudar.
Com sigui que a Catalunya, seguint l’evolució experimentada a l’Occident europeu, cap al segle X s’havien fos ja en una sola institució el feu i les originàries figures del vassallatge personal i del benefici hereditari, l’acte d’infeudar reflectia formalment la plasmació d’aquells dos aspectes D’una banda, precedia l’homenatge i el jurament de fidelitat per part del vassall a favor del senyor, amb la cerimònia de posar aquell, agenollat, les mans entre les d’aquest darrer, i la consegüent prestació de fiança firma de dret garantidora del compliment dels seus deures de l’altra…
Juan Ximénez Cerdán
Història del dret
Jurista.
Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la…
Jaume Carner i Romeu
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal…