Resultats de la cerca

Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d…

Els sindicats constituïts s’hi havien d’acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació, i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s’establien els estatuts i l’acta de la qual s’havia de trametre també al Consell Superior

Besnet de Cornelio Saavedra, fou ministre d’instrucció pública i de justícia 1915 i de relacions exteriors en 1932-38 amb el govern radical d’Agustín Justo Millorà les relacions amb el Brasil i substituí la influència britànica per la nord-americana El 1936 presidí l’assemblea de la Societat de Nacions i obtingué el premi Nobel de la pau

Diputat a l’assemblea constituent l’any 1975 en representació del Partido Popular Democrático actual Partido Social Democrata, abandonà aquest partit el 1976 i fou elegit ministre de Comerç i Turisme 1976-77 i primer ministre 1978-79 Ingressà de nou al Partido Social Democrata l’any 1981 —el qual liderà els anys 1983-85— i ocupà els càrrecs de vice-primer ministre i ministre de Defensa 1983-85

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860

Fou alcalde 1901 i president de la Diputació de Lleida 1919, diputat provincial per Balaguer 1913 1917-23 i degà del Collegi d’Advocats 1928 Membre del Consell Permanent de la Mancomunitat 1919-23, ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat arran de la mort de Prat de la Riba El 1917 presidí l’assemblea de parlamentaris de Catalunya que formulà i aprovà el primer Estatut d’Autonomia Portà a terme una gran activitat com a conseller de cultura de la Mancomunitat 1919 Fou detingut i processat durant la Dictadura de Primo de Rivera President a Lleida de la Lliga Regionalista…

Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de justícia Entre…

Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació tardana, nom…

Famós per la defensa que féu del general Paz, collaborà amb ell en l’organització d’un exèrcit d’oposició a Rosas Eliminada la tirania d’aquest pel pronunciament d’Urquiza, acudí com a representant de Córdoba a l’assemblea constituent de Santa Fe 1852, i poc temps després en fou nomenat president fins a la dissolució 1854 Elegit president de l’estat 1860 després de la batalla de Cepeda, que obligà la regió de Buenos Aires a integrar-se a la confederació argentina, el seu govern fou derrocat per l’actitud secessionista de Buenos Aires, després de la batalla de Pavón 1861 L’estat…