Resultats de la cerca

Per ordre de les corts de Montsó del 1585 compilà una obra sobre el Ceremonial de corts , publicada el mateix any i reimpresa per deliberació dels braços de les corts el 1701

La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic

Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…

Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment, especialment…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…