Resultats de la cerca

Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació…

Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat refús, insistint…

Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats…

Exercí d’advocat durant vint anys, i després fou jutge reial ordinari a Lleida És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català Commentaria sive glossemata , sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupillar Lleida 1617, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra Lleida 1629

La Constitució Espanyola del 1978 prohibeix els tribunals d’honor

Com a diputat i membre de diferents organismes directius, participà activament en el procés revolucionari francès Fou un dels redactors de la Constitució Civil del Clergat 1790 i del Codi de Napoleó 1800-04

De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876

Hom els anomenava casos de cort perquè des de temps antic llur decisió pertanyia als tribunals que residien a la cort de la monarquia més tard llur jurisdicció passà a les cancelleries i a les audiències que representava el rei Els casos de cort, suprimits per la Constitució del 1812, desaparegueren definitivament el 1835

Catedràtic de dret anglès a Oxford 1758, el 1761 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns i reelegit el 1768 Patrocinà la reforma del dret penal anglès En la seva obra fonamental, Commentaries , glorificà la constitució anglesa i la seva divisió de poders Assimilà a fórmules jurídiques les idees de Locke, i tingué una gran influència en les colònies angleses

En donacions, vendes o permutes, era freqüent la constitució de clàusules de penalitat per a donar més força i garantia a les obligacions contretes, en les quals era advertit que els infractors, i a vegades els qui simplement intentessin d’oposar-se als drets del nou posseïdor, serien obligats a pagar el doble, el triple i a vegades el quàdruple del valor de la cosa usurpada, incloses les millores i les accessions