Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
acte positiu
Història del dret
Fet o acte que, concorrent en un cert nombre, justificava i qualificava la puresa i la noblesa de sang d’una persona o família, de manera tan indiscutible que no fos possible apel·lació en contra.
Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents
beneficiari | beneficiària
Història del dret
Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.
La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor Beneficiari —en sentit estricte— i…
Pere de la Cavalleria
Història del dret
Jurista.
Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d…
Pere Ausiàs Marc i d’Oluja
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de comptes de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Els Marc de Montcortès es creien descendents directes del poeta Ausiàs, fet impossible, perquè no tingué hereu sanguini Això explica per què afegien el nom del poeta als noms de fonts de la família El 1595 publicà dos sonets un en català i un en…
,
Antoni Viladamor
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Història del dret
Història
Historiador, arxiver i secretari reial.
Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats…
, ,