Resultats de la cerca

El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la biblioteca…

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que…

A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV

Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Així, segons el dret romà, la mort civil de les persones es produïa com a conseqüència de la pena de deportació o pel fet d’esdevenir esclau les conseqüències de la mort civil eren les mateixes que originava la mort natural Però també circumstàncies de caràcter religiós han influït sobre aquesta matèria des d’un doble punt de vista en primer lloc, mitjançant una restricció considerable de la capacitat jurídica dels infidels, heretges o apòstates, i que en determinades condicions portà a negar la condició de persona als no batejats en segon lloc, mitjançant la consideració que la professió…

Es destacà sobretot en els estudis d’història del dret germànic Cal esmentar-ne Deutsche Rechtsgeschichte ‘Història del dret germànic’, 1887-92 i Grundzüge der deutschen Rechtsgeschichte ‘Elements d’història del dret germànic’, 1901

És autor d’una important història des de la creació del món fins el 915, Ta'rīḫ al-rusul wa-l-muluk ‘Història dels profetes i dels reis’ i d’un comentari Tafsīr a l’Alcorà

Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí A més de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès, publicà Historia de la villa ciudad de Tamarite 1876, Historia de Ribagorza 1878-80, Biblioteca de escritores ribagorzanos 1884, Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell  1871

Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…