Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Diego Colón
Història del dret
Administrador i segon almirall de les Índies de Castella.
Fill primogènit de Cristòfor Colom i de Felipa Moniz de Perestrello El 1508 es casà amb María de Toledo, neboda del duc d’Alba, i amb la seva ajuda aconseguí el governament d’Hispaniola Continuà, des de l’illa, els plets amb la corona, i el 1511 rebé d’una manera honorífica el virregnat vitalici de les terres descobertes pel seu pare Durant el seu govern, fou creada a petició dels veïns una audiència per tal de minvar la seva autoritat El 1515 fou cridat a Castella per Carles I a fi de justificar les arbitrarietats en la concessió de comandes i la rigidesa del seu govern Això no…
Juan Ximénez Cerdán
Història del dret
Jurista.
Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…
acte
Història del dret
Privilegi, edicte, pragmàtica, costum, ordinació, concòrdia, sentència o un altre dret preconstituït fora de l’assemblea legislativa i sotmès a l’aprovació de les corts, per tal de gaudir de la mateixa força legal d’una constitució o d’un fur.
Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort , la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment,…
empara de dot
Història del dret
Manament judicial que expedien els alcaldes de cort, a petició del marit, per tal que els béns dotals de la dona no poguessin ésser segrestats o embargats per a respondre dels deutes que ell pogués contreure.
Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic
Història del dret
Tribunal creat per Climent VII (1525) a petició de l’emperador Carles V, destinat a eclesiàstics i a persones exemptes, residents als bisbats de Barcelona i de Girona, que haguessin comès gravíssims delictes, els anomenats delictes atroços, o que no fossin degudament condemnats.
La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic
Narcís Feliu de la Penya i Farell
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i historiador.
Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…
, ,