Resultats de la cerca

Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà

Els condemnats del Principat i les Balears i del Regne de València l’acomplien a l’esquadra del Principat —o a la de València, quan n'hi havia—, o eren embarcats a Cartegena o a Màlaga en unes altres galeres Només l’audiència podia aplicar aquesta pena i hom podia apellar al Consell Suprem d’Aragó La commutació per composicions i avinences havia d’ésser autoritzada per la cancelleria

El vincle feudal es podia trencar a voluntat de les parts, i la possessió del feu revertia al senyor També hi revertia quan el vassall l’abandonava, quan es negava a combatre, o a donar potestat del feu al senyor, o en el cas que el vassall ofengués el senyor o el desafiés aïradament, trencant, així, el vincle de vassallatge Aquest vincle igualment podia ésser trencat pel senyor si desafiava el vassall Aquest desafiament era conegut amb els noms de difidament o acuindament

Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel senyor, però…

Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents

La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…

Correspon a la capitis diminutio romana L’ atimía podia ésser permanent o parcial

Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o…

Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari