Resultats de la cerca

Catedràtic de lleis a Cervera, fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821 Regent de l’audència de Mallorca 1835 i de la de Barcelona 1836 El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí 1839-42, i també presidí la de Jurisprudència El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona

Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al decisiu regnat…

Al Principat de Catalunya era generalment un dret annex al d'alberga La cena de presència era la pagada pels súbdits cristians, només quan el rei pernoctava al lloc la cena d’absència , la pagada pels sarraïns, en absència i tot del rei

Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per…

El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al…

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar les concessions…

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410,…

El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i…

Fill del jutge Hug II i de Benedetta L’infant Alfons i la seva muller negociaren el seu matrimoni amb María Àlvarez de Xèrica i després amb una filla d’Artal de Luna, però de fet es casà vers 1327-28 amb Constança de Saluzzo i de Peralta, a la qual, per raó del dot, hipotecà Molins de Rei Assistí a la coronació d’Alfons III, a Saragossa, on fou armat cavaller 1328 Abans de tornar a Sardenya, prestà homenatge al rei pel jutjat d’Arborea en nom del seu pare El seu germà Marià hagué de fer-ho en nom d’ell a Pere III, en morir Hug Pere s’oposà a un nomenament d’àrbitre…