Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Pere Basset
Història
Història del dret
Jurista, conseller reial ja en temps del rei Martí I i advocat del fisc.
Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general —almenys com…
proculeià
Història del dret
Membre de l’escola de jurisprudència romana, fundada en temps d’August per Antisti Labeó, oposada a la dels sabinians.
L’antagonisme de les dues escoles és interpretat diversament els sabinians degueren ésser conservadors els proculeians, progressistes els primers devien representar el ius gentium , i els segons, el ius civile
Joan Font i Llambies
Història del dret
Doctor en ambdós drets, fiscal i assessor del tribunal de la governació de Menorca en temps de l’ocupació britànica.
És autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc, de la isla de Menorca , treball inèdit
Bernat Güell
Història del dret
Jurista, llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’on fou un quant temps jutge ordinari.
Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb…
Guillem Borrell
Història del dret
Jurista.
Documentat des del 1050, exercí de jutge a Vic des del 1079 al 1111 Hom li atribueix d’haver pres part en la promulgació dels primers usatges en temps de Ramon Berenguer el Vell
Helene Lange
Educació
Història del dret
Pedagoga i feminista alemanya.
Propugnà la igualació de l’home i la dona en els camps jurídic i professional del magisteri Fundà l’Allgemeiner Deutscher Frauenverein 1902, organització per a l’alliberament juridicosocial de la dona alemanya Publicà, entre altres obres, Kampfzeit ‘Temps de lluita’, 1928
cort
Història del dret
A Castella, dret de certes persones privilegiades perquè llurs plets de quantia important, o les causes per delictes greus, ja en fossin actors ja reus, fossin decidits ja en primera instància pels tribunals superiors.
Hom els anomenava casos de cort perquè des de temps antic llur decisió pertanyia als tribunals que residien a la cort de la monarquia més tard llur jurisdicció passà a les cancelleries i a les audiències que representava el rei Els casos de cort, suprimits per la Constitució del 1812, desaparegueren definitivament el 1835
Joan Borgunyó
Història
Literatura
Cristianisme
Història del dret
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic.
Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines