Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Zaleuc
Història
Història del dret
Antic legislador grec de Locres Epizefiris, que la tradició relaciona amb Tales, Pitàgores, Licurg i Kharondas.
Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri
Draconci
Literatura
Història del dret
Poeta llatí i jurista, de família noble i cristiana.
Presoner del rei vàndal Guntamund, escriví una Satisfactio elegíaca per aconseguir el perdó La seva obra poètica s’inscriu dins la tradició paganocristiana d’Àfrica Compongué De laudibus Dei , en hexàmetres, i Romulea , recull de diversos poemes Se li atribueix l' Orestis tragoedia i l' Aegritudo Perdicae
Taqī al-Dīn Aḥmad ibn Taymiyya
Islamisme
Història del dret
Teòleg i jurista hanbalita.
Intervingué també en política Acusat, sobretot, d’antropomorfisme, fou sovint empresonat i perseguit Evacuà nombroses consultes jurídiques caracteritzades per l’intent d’harmonitzar tradició i raó La seva doctrina, reformista-conservadora, influí en el naixement del wahhabisme s XVIII i de l’estat de la dinastia saudita a Aràbia Autor, entre altres, del tractat de política jurídica Kitāb al-Siyāra al-šar'iyya
Antoni Fiter i Rossell
Història del dret
Doctor en dret.
Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament
fórmula
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Forma establerta o usual per a redactar un document, a base de frases fetes, per tal de tenir una major precisió i evitar els errors.
Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques , que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues aquesta pràctica constituïa l' ars dictandi Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules, seguit de…
Tomàs Carreras i Artau
© Fototeca.cat
Etnologia
Filosofia
Història del dret
Filòsof, advocat i etnòleg.
Catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona 1912-49 De bon començament s’interessà pel pensament moral i jurídic hispànic, tant en les seves manifestacions populars com en les erudites Creà l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, adscrit a la càtedra 1915 que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya 1922 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1918 El 1923 collaborà amb Serra i Húnter i Ramon Turró en la fundació de la Societat Catalana de Filosofia Publicà valuoses investigacions sobre filòsofs, juristes i metges Orígenes de la filosofía de…
audiència reial
Història
Història del dret
Tribunal del rei.
Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al decisiu regnat…
audiència reial
Història
Història del dret
Òrgan d’administració de justícia creat per Ferran II als països de la corona catalanoaragonesa.
Les audiències amb veritable estructura moderna foren fruit de les reformes decisives de Ferran II i els seus successors immediats a través de disposicions diverses que les establiren i les adaptaren als països respectius Com a nota comuna conservaren la vinculació reial —de tradició medieval— significada ara en l’estructuració de la lloctinència, per la presidència primacial i en part ben efectiva del lloctinent respectiu i més efectiva encara per la de canceller, vicecanceller o regent en algunes de llurs sales o seccions Però la del Principat es distingí pel fet d’ésser…
Joan Ramis i Ramis
Historiografia
Literatura
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia 1769, en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la…
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per influència…