Resultats de la cerca

Normalment es dóna en m 2 L’àrea foliar està directament relacionada amb la producció de biomassa, ja que són les fulles verdes de les plantes les úniques capaces d’interceptar la radiació solar i realitzar la fotosíntesi En general, les espècies perennifòlies tenen àrees foliars més grans que les caducifòlies

L’àrea conductora és una mesura de la capacitat de transport d’aigua Tanmateix, com que no tots els elements conductors d’un tronc són funcionals, sovint és preferible utilitzar l' àrea d’albeca , que calcula només la superfície de l’albeca, o part més externa del tronc, on es disposen els elements conductors funcionals La importància de l’àrea d’albeca en el transport d’aigua es pot expressar mitjançant el valor de Huber HV, que és igual a l’àrea d’albeca dividida per l’àrea foliar que hi ha per damunt de la secció considerada Aquest valor expressa la inversió que els vegetals fan en albeca…

Les variables necessàries per a caracteritzar un règim de pertorbacions són la distribució espacial de les pertorbacions, la seva freqüència o nombre mitjà durant un període determinat, l’interval de retorn —que és l’invers de la freqüència o el temps mitjà transcorregut entre dues pertorbacions—, el període de rotació o temps mitjà necessari perquè una pertorbació afecti una àrea determinada, el percentatge de superfície afectada respecte de la total, la intensitat o força física de la pertorbació i la severitat de l’impacte sobre els organismes, la comunitat o l’ecosistema S'han de…

S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0

Les espècies i els tàxons endèmics es produeixen amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l’aïllament ambiental que en condiciona la propagació

De manera inapropiada, és anomenat habitualment microflora

Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable…