Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
ultraplàncton
Ecologia
Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels components.
Generalment hom considera que l’ultraplàncton comprèn els organismes d’un diàmetre inferior a 5 microns, com ara els microflagellats
nanoplàncton
Ecologia
Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels seus components.
Generalment, hom considera que el nanoplàncton comprèn els organismes entre 5 i 50 microns de diàmetre, marge que inclou la part quantitativament més important del fitoplàncton flagellats, coccolitoforals i petites diatomees i dinoflagellades
ús sostenible de l’aigua
Ecologia
Conjunt de pràctiques i tècniques que permeten reduir el consum d’aigua i adaptar-ne les necessitats als recursos disponibles en cada regió.
És un concepte emprat per diversos grups ecologistes i científics com a suport a la sostenibilitat ambiental
convergència adaptativa
Ecologia
Fenomen consistent en la presència de morfologies i fisiologies força semblants davant d’ambients també semblants entre espècies sense cap parentiu filogenètic proper.
Les convergències adaptatives de molts grups de plantes serveixen com a criteri per a la classificació dels vegetals amb el mateix rigor i la mateixa fiabilitat que els criteris taxonòmics
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
epifitisme
Ecologia
Relació interespecífica en què l’hostatger no és directament perjudicat per l’epífit, que es limita a utilitzar-lo com a suport.
Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals
bioremediació
Ecologia
Aprofitament de la capacitat d’alguns bacteris o fongs de degradar composts contaminants i tòxics, com ara el petroli o alguns plaguicides.
La bioremediació es presenta com un mitjà per a palliar desastres ecològics Així, un bacteri de l’espècie Ralstonia eutropha , que duu incorporat un gen de ratolí, ha estat estudiat per eliminar metalls pesants atrapant, per exemple, els ions de cadmi En el X Simposi Internacional de Procariotes Fotòtrofs celebrat a l’agost del 2000 a Barcelona, el microbiòleg israelià Yehuda Cohen presentà dades que indiquen que els tapissos microbians poden degradar el petroli A Catalunya, existeixen tres grups de recerca que estudien aquestes comunitats microbianes a la península dels Alfacs,…
Programa Home i Biosfera
Ecologia
Programa de la UNESCO que té per finalitat el desenvolupament, en el marc de les ciències naturals i socials, d’una base racional per a la utilització i la salvaguarda dels recursos de la biosfera i per al millorament de les relacions entre l’home i l’ambient tot estudiant no solament l’impacte de l’home en el medi sinó també les repercussions ambientals sobre la població humana.
Promogut el 1970, durant la XVI Conferència General de la UNESCO, té un funcionament molt descentralitzat basat fonamentalment en els comitès MaB de cada estat membre de la UNESCO que n’ha volgut promoure i en els grups de treball que aquests coordinen o als quals donen suport La participació catalana a les activitats del comitè MaB de l’Estat espanyol ha estat força destacada incorporació del parc natural del Montseny a la xarxa internacional de reserves de biosfera 1978, Seminari Internacional sobre els Deltes de la Mediterrània Tortosa, 1980, traducció al català d’una part…
llista roja
Ecologia
Classificació de les espècies segons el seu risc d’extinció, actualitzada per la Unió Mundial per la Natura (UICN).
A partir de les dades que conté, es calcula l’índex de la llista roja, un indicador de l’evolució del grau de biodiversitat L’índex es basa en el nombre de canvis de categoria per cada espècie dins de la llista roja i mesura l’augment del seu risc d’extinció, relacionat amb el risc de pèrdua de biodiversitat Aquest indicador és molt útil perquè la llista roja inclou totes les espècies i permet fer càlculs i estimacions desglossats per hàbitats, regions o ecosistemes Els valors negatius de l’índex indiquen una acceleració de la pèrdua de biodiversitat S'ha usat per a calcular l’evolució de la…
plàncton
Ecologia
Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…