Resultats de la cerca

Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals

La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada realment per la…

La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…

S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0

La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis, biomasses sovint moderades queden…

En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…

Greta Thunberg, símbol d’una generació Greta Thunberg, al centre de la imatge, durant una manifestació de Fridays for Future a Berlín el 29 març de 2019 © Leonhard Lenz La revista Time va concedir, l’11 de desembre, la distinció Persona de l’Any 2019 a la jove activista climàtica Greta Thunberg en reconeixement al seu coratge i obstinada dedicació a la lluita contra l’emergència climàtica El guardó honorífic de la prestigiosa publicació nord-americana va culminar un any de protagonisme per a aquesta adolescent sueca fundadora del moviment estudiantil Fridays for Future FFF i portaveu de facto…

L’Acord de París sobre el canvi climàtic entra en vigor El tractat internacional contra el canvi climàtic pactat a la COP21, la conferència de les Nacions Unides, celebrada a la capital francesa al desembre del 2015, conegut com l’ Acord de París , va entrar en vigor definitivament el 4 de novembre de 2016 El document oficial d’aquest tractat va ser firmat per 175 països en un acte celebrat el 22 d’abril, Dia Mundial de la Terra, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, i ratificat de manera progressiva pels governs respectius fins a superar la xifra necessària per a la seva entrada en…