Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
diatriba
Filosofia
Literatura
Discurs o escrit que implica una agressió contra persones o institucions.
Inicialment era una conversa entre un mestre i els seus deixebles sobre una qüestió filosòfica, i a partir del s II aC esdevingué una mena de predicació practicada pels filòsofs de l’escola cínica, que combinava la retòrica sàvia amb narracions exemplars i allegòriques, sentències i diàlegs ficticis Aquesta classe de diatriba es mantingué durant l’imperi Romà fou adoptada sobretot pels estoics i pels predicadors cristians Hom tornà a emprar aquest terme a partir del s XVI per a denominar obres de discussió literària o filosòfica
Artur Cuyàs i Armengol
Literatura
Periodisme
Música
Lingüística i sociolingüística
Periodista, escriptor, promotor cultural, traductor i compositor.
Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…
,
animisme
Etnologia
Filosofia
Religió
Creença segons la qual tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen; són, per tant, esperits no sotmesos a les lleis de la natura i amb una actitud intencionada.
Aquesta creença, molt antiga, és encara especialment corrent entre els pobles primitius també pot ésser trobada en alguns malalts mentals En general, tots els pobles primitius, sense documents escrits, cregueren en l’existència d’éssers immaterials i pensaren que era a la presència d’aquests éssers que la natura deu la seva vitalitat Els primitius, tanmateix, atribuïren la mort a l’abandó que l’ànima fa dels cossos on habita La independència que mantenen els esperits respecte als cossos determina que siguin incorporis i que es puguin manifestar fora d’aquests Aquesta és una de les raons a…
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…
cançó
Literatura
Música
Composició musical amb text versificat, a una o més veus i sovint amb acompanyament instrumental.
La cançó al llarg del temps s’ha caracteritzat per una gran diversitat de gèneres i de formes A l’època carolíngia es desenvolupà, parallelament al cant monòdic eclesiàstic i influïda per ell, l’anomenada cançó lírica llatina , cant a una sola veu amb text profà Del segle IX al X hom té coneixença de lamentacions o planys, d’epitalamis, etc, i s’ha conservat el nom d’un autor, Sedulius Scott ~880, anomenat el Golias carolinus D’altra banda, és ben coneguda la producció dels clergues errants, clerici vagantes, dits goliards , que duien de poble en poble unes cançons profanes basades…
Literatura 2014
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana El 2014 la commemoració de l’Any Joan Vinyoli va presentar diverses propostes per a celebrar el centenari del seu naixement © Generalitat de Catalunya L’esdeveniment literari més destacat del 2014 va ser la commemoració de l’Any Joan Vinyoli, ja que el 3 de juliol es complia el centenari del seu naixement, i el 30 de novembre, el trentè aniversari de la seva mort Considerat un dels poetes més grans en llengua catalana del segle XX, i una de les veus líriques més influents, se’l va homenatjar amb actes de caràcter cultural i participatiu L’objectiu va ser…