Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
lloc
Cases típiques d’un lloc menorquí
© Fototeca.cat
Agronomia
Unitat d’explotació agrària, normalment familiar i en règim de parceria a mitges, típica de Menorca.
La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…
pebrer
Pebrer
Kalakki (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les piperàcies, de fulles el·líptiques agudes i coriàcies, de flors petites agrupades en espiga, i de fruits en baia, els quals constitueixen el pebre.
És una planta originària de l’Índia, però és conreada a totes les regions tropicals d’Orient
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
versim
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles amb folíols oblongs, de flors blanquinoses, agrupades en glomèruls densos i ovoides, i de fruits en llegum.
Originària d’Egipte, és conreada com a farratgera a les terres mediterrànies marítimes
new-age
Religió
Nom amb què són coneguts un conjunt de moviments espirituals i religiosos que han sorgit a Occident entre persones de les classes mitjana i alta, les quals, davant les crisis de supervivència que amenacen la humanitat, practiquen i propaguen una nova consciència.
La denominació new-age s’inspira en la teoria astrològica del pas, pels volts de l’any 2000, de l’era dels Peixos a la d’Aquari, la qual cosa —diuen— significarà l’adveniment d’una època harmoniosa de pau, en contrast amb els períodes anteriors, caracteritzats per les lluites i les divisions Hom calcula que, cap a la meitat dels anys vuitanta, als EUA i al Canadà hi havia unes deu mil organitzacions de la ‘nova era’ El moviment s’ha estès molt a les grans ciutats alemanyes, per mitjà de grups per a l’autoexperiència psicològica, de cursos de meditació oriental i de cercles antroposòfics i…
borratja
Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides
fenc
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, alta de 20 a 50 cm, amb fulles trifoliades i amb flors vermelles o de color granat, rarament blanquinoses, agrupades en glomèruls terminals solitaris i llargament pedunculats.
És molt conreat per a l’obtenció de ferratge, i a vegades es troba també subespontani
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
espinac
Espinacs
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades