Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
simbolisme
Etnologia
Religió
Forma d’expressió del llenguatge miticoreligiós, quan un signe conté un missatge divers i més ampli del literal i extern.
monjo
Religió
Religiós d’un orde monàstic.
El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi…
infratelevisió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Gènere televisiu en què es vol atreure un públic ampli fent objecte d’espectacle la vida privada dels participants o de persones famoses, o explotant el gust per la violència, pel crim, pels escàndols o la grolleria.
culte
Religió
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i superioritat.
La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…
Josep Ventalló i Vintró
Historiografia catalana
Comunicació
Política
Metge, periodista i polític.
Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…
,
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos…
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…
creació
Filosofia
Religió
Acció transcendental i esdeveniment primigeni que són identificats amb el començament de l’existència del món, com a principi real del temps i de la història.
La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…
Mitjans de comunicació 2011
Comunicació
Ràdio i televisió
Durant l’any 2011, la crisi econòmica i les retallades en el sector públic van fer augmentar la incertesa sobre el futur de molts grups de comunicació i van provocar ajustos pressupostaris, fusions entre empreses i canvis en el model de negoci per assolir la viabilitat empresarial El 2011 es van produir importants canvis en alguns dels diaris catalans de més difusió © Núria Farrús Pel que fa a Catalunya, el 2011 van destacar dos fets La Vanguardia va iniciar la publicació d’una edició en català i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va impulsar una política d’austeritat davant la…
Mitjans de comunicació 2015
Comunicació
Ràdio i televisió
L'atemptat gihadista a la revista satírica francesa Charlie Hebdo i la violència contra els periodistes, empreses de telecomunicacions que aconsegueixen el control d'empreses de comunicació i els drets audiovisuals d'importants marques, proliferació de conceptes com periodisme transmèdia o periodisme de dades, coneguts professionals que impulsen diaris digitals, i crítiques, agitació i canvis en els mitjans públics d'arreu van definir un 2015, que, a més, va mostrar una lleugera millora del mercat publicitari El risc creixent de l'exercici del periodisme L'any va començar amb un atemptat…