Resultats de la cerca

Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà, respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat

L’abstinència fou practida per molts pobles de l’antiguitat La Bíblia enumera una sèrie d’aliments prohibits als israelites, com la sang i els animals estrangulats Els musulmans durant el Ramadan s’abstenen de fumar i dels actes sexuals El cristianisme ha practicat també l’abstinència, més rigurosa en els ambients monàstics i ascètics, i encara més especialment a l’Esglésies d’Orient Les Esglésies protestants consideren, generalment, l’abstinència contrària a l’evangeli

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter, etc En…

Un betil famós és la Pedra Negra de la Meca, venerada ja abans de Mahoma

En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida el tema del…

Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…

Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…

El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…