Resultats de la cerca

A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell…

Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme

Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana

El culte dels avantpassats és una part essencial del confucianisme i hom pot dir que forma part del patrimoni cultural xinès apareix també a la Roma antiga, al Japó i en moltes religions primitives de l’Àfrica Central, Amèrica i la Polinèsia Els avantpassats eren considerats sovint protectors de la família o de la seva prosperitat Sovint es troba lligat a la fe en la inmortalitat de l’home, bè que a vegades és basat només en la creença en una supervivència temporal, i d’altres en un pur sentiment de pietat envers els parents morts

Hom en sol distingir dues la primera 1987-93 i la segona 2000-05  La primera intifada esclatà l’any 1987 en un context de successives derrotes dels països àrabs en les guerres araboisraelianes , i d’ocupació per part d’Israel de Gaza i Cisjordània, els anomenats territoris ocupats, on s’inicià la construcció d’assentaments de colons israelians en el que fou qualificat d’annexió de fet Com a resultat d’això i també de la continuació dels atemptats palestins, una part important de la població palestina fou confinada en camps de refugiats, des d’on l’ OAP instigà les hostilitats contra Israel,…

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…

Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats en diversos…

La reflexió, la meditació i un cert esforç ascètic han estat generalment considerats com a condicions que possibiliten la contemplació Aquesta, practicada des d’antic en totes les grans religions, és un element important de l’hinduisme, on adquireix una forma metòdica a partir, sobretot, del sistema iogui, del budisme Zen, que insisteix en el caràcter espontani i com natural de la illuminació contemplativa, i del taoisme, per al qual l’objecte de la contemplació és de configurar imaginativament les realitats divines que habiten el propi cos, el qual és preparat, així, per assolir la…