Resultats de la cerca

En determinats corrents teològics, sobretot de caràcter místic, és dit de Déu com a absolutament transcendent

Té una estreta relació amb la radicalització d’alguns sectors del món musulmà i el xoc d’ambdues confessions en països de tradició islàmica En països d’arrel cristiana, s’utilitza per a denominar els corrents ideològics, culturals i polítics que pretenen reduir el cristianisme a l’esfera de l’entorn privat

Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’…

Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica 1841, 1861, Breu instrucció religiosa…

Oposat a l'ateisme, es diferencia així mateix del deisme, per tal com aquest fonamenta la creença en el diví en el sentiment i la vivència personals —bases corresponents de la religió i la moral— i exclou de la divinitat la tasca de govern del món creat i rebutja així tant la providència com la revelació divines Però el teisme es diferencia també del panteisme, per tal com aquest suposa una despersonalització de Déu, inversa de la que és pròpia de l’ateisme que redueix el diví a la natura, en reduir la natura al diví És per això que el teisme dels dos darrers segles ha combatut preferentment…

El mot, del grec μοναχός, designa primerament aquell qui viu sol Però en un sentit més ampli designa tots aquells qui se separen més o menys totalment de la societat per viure sols amb Déu en la pregària contemplació, tant si viuen aïllats com si viuen en comunitat Al llarg de la història hom troba monjos en el judaisme essenis, Qumrân, en el budisme, en l’hinduisme i en el cristianisme monaquisme hi hagué formes de vida semblants en alguns corrents gnòstics, estoics i platònics i en l’islam El seu estil de vida sol ésser simple i auster i comporta el celibat i una ascesi personal segons les…

Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la…

La purificació sostreu els individus als tabús , al miasma A més del pecat, hi ha nombroses impureses impuresa legal que necessiten aquests ritus Com a mitjans de purificació, a part els diversos ritus d’expiació sacrifici , cal considerar el foc , molt difós en àmbits culturals ben diversos Els parsis, per exemple, creien que en el cel els homes són purificats com el metall a la fornal També a Israel, el foc té una funció catàrtica L’estoïcisme tardà comprengué el retorn del món al foc primordial diví ἐκπὐρϖσιέ com una gran purificació La prova i la purificació de l’home en el judici…

Estudià filosofia a la Universitat de Bucarest El 1928 viatjà a l’Índia per estudiar sànscrit, els diversos corrents ioguis i filosofia índia sota la direcció de SB Dasgupta L’impacte de l’Índia és perceptible en tota la seva obra posterior, sobretot en la seva concepció de l’home com a microcosmos , com a paràbola del kósmos La novella La nuit bengali 1933 es fa ressò d’algunes experiències de l’Índia El 1933 retornà a Romania, i ensenyà filosofia i història de les religions a Bucarest Durant la Segona Guerra Mundial fou agregat cultural de l’ambaixada romanesa a Londres…

Format a Rijeka i a Salzburg, l’any 1524 passà al servei de l’arquebisbe Pietro Bonomo, a Trieste, on entrà en contacte amb els corrents humanistes i més tard amb la Reforma protestant Després d’un breu retorn a Carniola i d’iniciar estudis a Viena 1527-30, fou vicari al bisbat de Ljubljana, on predicà en eslovè i d’on, a causa de les seves simpaties pel protestantisme, fou expulsat un cop excomunicat 1547 Anà aleshores a Rothenburg Baviera on, sota la protecció del teòleg reformista Veit Dietrich, fou diaca fins el 1552, es casà i tingué un fill Hi escriví, a més, el Catechismus…