Resultats de la cerca

En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida el tema…

És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…

Difícil de definir, és un concepte relatiu i subjectiu que pot incloure des de creences en desacord amb la religió oficial fins —per a una mentalitat racionalista— la mateixa religió En general, hom pot dir que respon a exigències que no troben satisfacció en la religió oficial o en supervivències de fases religioses anteriors L’actitud del cristianisme ha estat, d’una banda, la de perseguir-la com a esgarriadora prohibició de la màgia, de l’ocultisme, etc, bé que en la majoria de casos de pràctiques molt esteses rogatives, exvots, medalles, santuaris, etc l’ha integrada en la pròpia litúrgia

És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia

En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del destí és l’essència…

Designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup Així, per exemple, un animal sobretot el tòtem que hom no pot ni tocar ni matar és tabú el rei posseeix tal força sagrada que és “tabú” i, per això, és transportat en una llitera o munta sobre un animal o camina exclusivament sobre estores No es tracta d’un temor positiu ni tampoc d’una impossibilitat pràctica o racional La interdicció no és motivada en justificacions explicables, i els càstigs temuts en cas de violació de la prohibició no es poden inscriure en l’àmbit d’un codi o d’una llei, sinó que cal situar-los en l’esfera de…

L’ús de l’oli, simple o enriquit amb d’altres matèries aromàtiques, és un element que forma part de moltes religions oli L’Antic Testament coneix sobretot la unció del rei i dels sacerdots, i aplica el nom d’ungit per excellència al Messies esperat La litúrgia cristiana ha utilitzat sempre les uncions com un símbol especial de la gràcia de l’Esperit Sant que penetra totalment l’ànima del cristià Els olis utilitzats reben noms diversos —crisma, oli dels catecúmens, oli dels malalts— segons llur composició i destinació Hi ha uncions en el baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres i…

Als Països Catalans, la conversió en massa de jueus es produí en diverses etapes, especialment després dels assalts als calls el 1391, i a conseqüència de les predicacions de Vicent Ferrer 1413-14 i la dels musulmans, a partir de diverses disposicions del regnat de Carles V, que els obligaven a triar entre el baptisme i l’exili Molts dels qui es batejaren continuaren practicant clandestinament llur religió anterior judaïtzant, morisc, i foren objecte de persecució pel Sant Ofici Al País Valencià, en especial, el problema dels musulmans cristianitzats per força tingué…

Hom en parla sobretot per definir els sistemes simbòlics dels pobles caçadors i pastors que expressen i realitzen llur vinculació sacral amb les bèsties que, d’altra banda, els permeten de viure, mentre que els ritus dels pobles agraris són anomenats cultes de fertilitat Però en aquestes civilitzacions i en altres de més avançades molts d’aquests actes rituals es relacionen directament amb la fecunditat humana La circumcisió i subincisió, la clitoridectomia i diverses pràctiques sexuals tenen sovint com a objectiu, almenys parcial, d’aconseguir o de regraciar la fecunditat de les dones L’…