Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
purificació
Religió
Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.
La purificació sostreu els individus als tabús , al miasma A més del pecat, hi ha nombroses impureses impuresa legal que necessiten aquests ritus Com a mitjans de purificació, a part els diversos ritus d’expiació sacrifici , cal considerar el foc , molt difós en àmbits culturals ben diversos Els parsis, per exemple, creien que en el cel els homes són purificats com el metall a la fornal També a Israel, el foc té una funció catàrtica L’estoïcisme tardà comprengué el retorn del món al foc primordial diví ἐκπὐρϖσιέ com una gran purificació La prova i la purificació de l’home en…
Ràdio Estel
Ràdio i televisió
Religió
Emissora radiofònica fundada a Barcelona l’any 1994 i patrocinada per la Fundació Missatge Humà i Cristià, vinculada a l’arquebisbat de Barcelona.
Combina la programació musical amb espais d’informació i de formació d’orientació cristiana El 1999 celebrà el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i amplià la seva cobertura mitjançant la collaboració amb Ràdio Principat, de l’Urgell A través d’aquesta emissora, els programes de Ràdio Estel es poden escoltar a l’Alt Urgell i a Andorra El mateix any obtingué una nova freqüència a Sant Sadurní d’Anoia, que el 2000 li permeté ampliar la seva zona de cobertura i atènyer les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el…
Joan E. Jarque i Jutglar
Religió
Periodisme
Eclesiàstic i periodista.
Germà de Josep Maria Jarque , es formà al seminari de Barcelona El 1969 es doctorà en teologia pastoral a Friburg de Brisgòvia S’ordenà de sacerdot l’any 1951 Fou vicari en diverses parròquies i rector de Pontons Nomenat consiliari dels Minyons de Muntanya 1953, exercí la docència a l’Escola del Mar, a Betània i en altres centres de Barcelona, en els quals participà de la renovació pedagògica a Catalunya El 1963 fou elegit consiliari del Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics de Pax Romana Membre de la Comissió Pontifícia dels Mitjans de Comunicació Social al Vaticà…
possessió diabòlica
Etnologia
Religió
Estat mental que es tradueix en un comportament considerat per una comunitat amb unes determinades creences màgiques o religioses com una demostració que l’individu que el pateix és sota la influència d’una força d’origen sobrenatural.
És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…
teosofia
Filosofia
Religió
Moviment religiosoesotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij
.
Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…
Catalunya Cristiana
Setmanari
Religió
Setmanari d’informació i cultura religioses, editat simultàniament en català i castellà i aparegut a Barcelona pel setembre del 1979.
Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel Valls 1993-98…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…
redempció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Alliberament per mitjà d’un rescat de la condició de pecat, d’infelicitat, de sofriment i de mort.
Com a rescat, la idea és comuna a la majoria de religions Així, el sacrifici de les primícies n'implica la idea, mentre que les primícies ofertes a la divinitat rescaten per a l’ús humà i profà la resta del producte el sacrifici dels primogènits dels animals rescata els homes, que altrament haurien d’ésser immolats el sacrifici d’una sola persona pot redimir la collectivitat, com la Ifigènia de la mitologia grega Com a alliberament, la idea es confon amb salvació i és a la base de totes les religions universalistes i de les antigues religions dels misteris, que ofereixen a l’home el camí i…
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…
budisme
© X. Pintanel
Religió
Terme occidental que indica el sistema polimorf de creences i pràctiques centrades en l’ensenyament i la persona del Buda.
Malgrat la seva unitat originària, el budisme es presenta com un complex força heterogeni, a causa, d’una banda, dels diversos desenvolupaments i les distintes interpretacions de la doctrina primitiva, i, d’altra banda, de la seva adaptabilitat a les característiques dels països on penetrava en el seu moviment missioner El nucli de la doctrina original del Buda fou donat, segons la tradició, en el sermó de Benarés Se centra en les quatre nobles veritats primera, la constatació de la universalitat del sofriment segona, la seva causa és el desig tercera, la seva guarició és la supressió del…