Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sacerdoci
Religió
Ofici, dignitat de sacerdot.
Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una…
oració
Religió
Cristianisme
Tota fórmula litúrgica pronunciada pel sacerdot en nom de l’assemblea i que acaba amb una clàusula que reclama l’amén de tots.
A la missa, ultra la collecta anomenada simplement oració o oració del dia , perquè hom hi sol acabar les hores de l’ofici diví, hi ha la secreta i la postcomunió En temps penitencials hom hi afegia l' oració sobre el poble, que era una antiga benedicció de l’assemblea abans del comiat
cristià novell
Història
Religió
Nom amb què, a la península Ibèrica, i des de la fi de l’edat mitjana, solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme (convers).
Als Països Catalans, la conversió en massa de jueus es produí en diverses etapes, especialment després dels assalts als calls el 1391, i a conseqüència de les predicacions de Vicent Ferrer 1413-14 i la dels musulmans, a partir de diverses disposicions del regnat de Carles V, que els obligaven a triar entre el baptisme i l’exili Molts dels qui es batejaren continuaren practicant clandestinament llur religió anterior judaïtzant, morisc, i foren objecte de persecució pel Sant Ofici Al País Valencià, en especial, el problema dels musulmans cristianitzats per força tingué…
anthem
Música
Religió
Forma vocal específicament anglesa, que té els equivalents llatins o germànics en el motet
i la cantata d’església
.
Originàriament és una derivació anglesa del motet sobre texts del saltiri Enric VIII, en imposar al seu poble una nova litúrgia, n'impulsà l’expandiment A mitjan s XVI l' anthem fou introduït, a Anglaterra, com a part essencial de l’ofici diví, i tots els grans mestres anglesos han conreat aquesta forma El text és una traducció o una paràfrasi anglesa de la Bíblia La forma no és antifònica, bé que etimològicament el mot anthem deriva d’antífona és una forma variable en constant evolució Comparable, a la fi del s XVII, al motet polifònic basat en la imitació, hom distingeix, al s XVII, el full…
canonge
Religió
Membre d’un capítol catedral
o d’una col·legiata.
Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest, precentor i mestrescola, i…
Congregació per a la Doctrina de la Fe
Religió
Congregació romana encarregada de vetllar per la puresa de la doctrina de l'Església catòlica.
La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té…
Frederic Raurell i Ges
Bíblia
Religió
Biblista.
Religiós caputxí 1949, llicenciat en ciències bíbliques i semítiques 1958-60 i doctor en teologia 1963 Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos , hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres…