Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Dorothee Sölle
Religió
Teòloga alemanya protestant, experta en literatura i activista política.
Estudià a la Universitat de Colònia, i es doctorà amb una tesi sobre les connexions entre poesia i teologia Coneguda per les seves tesis contra la guerra de Vietnam, del 1968 al 1972 organitzà, juntament amb el seu segon marit, les Politisches Nachtgebet ‘nits de pregària i política’ Ensenyà teologia sistemàtica a la Union Theological Seminary de Nova York 1975-87 L’any 1994 fou nomenada professora honorària de la Universitat d’Hamburg Fou la creadora del terme cristofascisme i és autora de diversos llibres, entre els quals Suffering 1975 i Creative Disobedience 1995
proselitisme
Religió
Sociologia
Zel a fer prosèlits.
Ultra el significat particular en el judaisme prosèlit, hom pot aplicar el terme a totes les religions que cerquen una difusió més enllà de les comunitats socials que la practiquen, partint de la base que són les úniques veritables i representen l’únic camí de salvació L’activitat missionera missió és una forma organitzada de proselitisme El terme és aplicat a qualsevol doctrina filosòfica, política, etc, i pot tenir encara un sentit pejoratiu
fideisme
Filosofia
Religió
Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.
El fideisme fou una reacció conservadora de catòlics i protestants davant l’efervescència ideològica i política de la darreria del segle XVIII, dirigida principalment contra l’enciclopedisme, el racionalisme illustrat i la Revolució Francesa Les seves arrels foren la impotència de la raó natural per a defensar la veritat contra l’escepticisme i l’ateisme i, alhora, el desig de mantenir les veritats fonamentals de l’ordre moral i religiós tradicionals S’estengué per França, Bèlgica i Alemanya, i fou condemnat per l’Església Catòlica en el concili I del Vaticà
Lluís Duch i Álvarez
Filosofia
Religió
Antropòleg de la religió i teòleg.
Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i Ernst…
cristià | cristiana
Religió
Persona que professa la religió de Crist.
Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha…
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la unitat …
Foc nou
Publicacions periòdiques
Religió
Revista d’informació socioreligiosa, publicada a Barcelona des de l’any 1974.
És la continuació de la Circular informativa de pastoral litúrgica que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica És editada pel grup editor El Ciervo 96 Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista Sempre propera a la línia del concili II del Vaticà, es manté coherent amb la idea fundacional d’ésser una referència per als sectors més renovadors i oberts del cristianisme i per a les persones interessades en la vida…
teosofia
Filosofia
Religió
Moviment religiosoesotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij
.
Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…
profetisme
Religió
Activitat i obra dels profetes, sobretot hebreus, bé que aquest fenomen no està limitat a cap ambient històric exclusiu.
Algunes religions primitives han conegut i coneixen encara, sobretot com a reacció contra els colonitzadors, personalitats profètiques que han predicat el retorn als costums tradicionals i han preconitzat una nova independència política després de la desfeta dels colonitzadors Cal interpretar també com a profetisme la predicació i l’obra dels grans reformadors religiosos Buda, Zoroastre i, sobretot, Mahoma Una important i original manifestació d’aquest fenomen és la que apareix a l’Antic Testament Les diverses denominacions —vident rō'eh , contemplant hōzeh i cridat nābī — ajuden a…