Resultats de la cerca

És emprada des del segle XII, quan hom introduí l’elevació durant la missa, i també per a assenyalar el pas del viàtic pels carrers de les poblacions

Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d’Al-Andalus s XI i XII Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita

D’ençà del s XII existeix una capella, amb aquest títol, a la via Àpia de Roma La frase fou popularitzada per la novella homònima d’Henryk Sienkiewicz 1894 i les nombroses adaptacions cinematogràfiques visió romàntica del cristianisme naixent i perseguit —representat pel mateix Pere, Lícia i l’esclau Ursus— enfront del paganisme de Neró i de Petroni

És famós el telesteri del santuari d'Eleusis, on eren celebrats els misteris de Demèter D’època micènica i retocat i ampliat diverses vegades, l’edifici actual és del s XII aC A la fi del s IV aC l’arquitecte Filó hi afegí el vestíbul de dotze columnes dòriques A l’època romana fou dividit en vuit naus

La recollida d’almoines entre els fidels és molt antiga sant Pau ja recaptà per als “pobres” de Jerusalem Com a part de la litúrgia de la missa, apareix vers el s XII, quan l’ofrena en espècies pa, vi, cera, oli començà d’ésser substituïda per una aportació en diners Des del segle III hi havia el costum de llegir públicament la llista de donants díptics

La religió prebudista, denominada gTsug o gTsug-lag , de natura màgica amb alguns elements xamanistes, posseïa creences cosmogòniques i animistes i practicava el sacrifici d’animals i un conjunt de rituals de tipus funerari, endevinatori i oracular Molt poc coneguda per manca de fonts originals de l’època, ha estat preservada parcialment per l’escola bon nom d’un dels rituals del gTsug-lag , constituïda com a tal al segle XI, la qual pretén d’ésser la continuadora de l’espiritualitat prebudista i fa remuntar el seu origen al mític gShen-rab-mi-bo De fet, es tracta d’una amalgama dels antics…

Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de Montserrat,…

Suposa sempre un cos de doctrina mantingut amb autoritat dins una religió contra la qual l’heretge es rebella Des del s II el cristianisme tenia ja el desig de mantenir un ensenyament incontaminat i hom hi establí criteris per a detectar les desviacions els pares apostòlics apellaven, en aquest sentit, als profetes i als apòstols posteriorment, els concilis esdevingueren l’instrument per definir l’ortodòxia i condemnar les heretgies Entre les nombroses heretgies amb les quals hagué d’enfrontar-se el cristianisme durant els primers segles, cal fer esment del docetisme, marcionisme, montanisme…

Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…

Religiós caputxí 1949, llicenciat en ciències bíbliques i semítiques 1958-60 i doctor en teologia 1963 Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos , hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres articles i…