Resultats de la cerca

Pot ésser amb corrent continu o altern, però és emprat gairebé sempre un corrent altern de freqüència ultrasonora magnetòfon

És anomenat també de ferro mòbil Consta d’un imant permanent que, en absència de senyal, fa circular un flux magnètic a través de la placa, i amb això la placa s’acosta a l’imant tant com li ho permet la deformació elàstica de les seves suspensions Aquestes s’uneixen a l’imant de manera que no passi flux magnètic pel camí suspensions-carcassa El corrent altern procedent de l’amplificador circula per les bobines de manera que el flux magnètic creat per elles és sumat o restat al produït per l’imant permanent, segons la polaritat del corrent Així, la placa avança o…

Originalment aquest nom era el d’una marca comercial

Funciona amb una o més piles elèctriques, però generalment hom pot connectar-lo al corrent elèctric Fou introduït al mercat el 1979, i ha obtingut un gran èxit comercial per la qualitat de la reproducció del so i per la seva manejabilitat

És corrent de mesurar-la en dB Per exemple, una composició per a una gran orquestra pot tenir una dinàmica de 80 dB En un magnetòfon es pot arribar a 60 dB, en un disc normal, a 45 dB —per a la qual cosa cal reduir els 80 dB a 40 o 50 dB mitjançant circuits especials compressor—, mentre que en un disc compacte pot ésser reproduïda enterament

El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que…

Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura de la pista…

Un giradiscs consta essencialment d’un plat de gran massa accionat per un motor elèctric Els giradiscs porten controls per al canvi de velocitat de gir, que pot ésser de 45 o 33 1/3 rpm La velocitat de 78 rpm ja no s’utilitza actualment Aquestes velocitats poden ésser ajustades molt exactament mitjançant l’ajut d’estroboscopis El sistema d’accionament del plat giratori és més perfecte com més qualitat té el giradisc N'hi ha tres sistemes bàsics l’arrossegament per politja, per corretja i directe Aquests dos últims són els emprats en sistemes de qualitat normal i alta, essent el primer un…

Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…

Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf…