Resultats de la cerca

Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…

Per bé que estès arreu del món, es troba sobretot en països de clima tropical i afecta en especial els nens de 4 a 8 anys En la varietat africana les lesions es localitzen preferentment a la mandíbula i no tant a l’abdomen tub digestiu, ovaris, retroperitoneu, mentre que a la resta de països predomina la forma abdominal Afecta també el sistema nerviós central i el moll de l’os i pot leucemitzar-se La diagnosi es confirma en objectivar, amb l’estudi citològic, les cèllules característiques del tumor Fou descrit l’any 1958 pel cirurgià ugandès d’origen britànic Dennis P Burkitt

En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…

És anomenada comunament anèmia perniciosa i també malaltia d’Addison-Biermer Es caracteritza per una atròfia de les cèllules parietals de la mucosa de l’estómac que condiciona la manca de producció del factor intrínsec de Castle , necessari per a l’absorció intestinal de la vitamina B 12 En la gènesi de l’atròfia de la mucosa gàstrica, hi fa un paper important un trastorn immunitari amb formació d’anticossos contra les cèllules parietals L’anèmia és megaloblàstica, amb gran presència de megaloblasts al moll de l’os i de macròcits a la sang perifèrica Pot anar acompanyada de…

Són uns tumors del sistema immunitari que es poden originar tant dels limfòcits T com dels B Més de la meitat corresponen a la malaltia o limfoma de Hodgkin la resta, anomenada globalment limfomes no hodgkinians , se'n diferencia per criteris histològics i clínics, com és ara llur major agressivitat, l’inici multicèntric, la tendència a comprimir estructures veïnes i la possibilitat d’envair, ja des de bon començament, el moll de l’os i la sang perifèrica i esdevenir leucèmies leucemització Els símptomes generals dels limfomes no hodgkinians consisteixen en adenomegàlies,…

Les leucèmies poden sorgir a qualsevol edat, però constitueixen la causa més freqüent de mort per càncer infantil Les leucèmies agudes són formades per cèllules força immadures blasts, predominen en els infants i són de causa desconeguda, encara que en llur gènesi poden contribuir factors genètics, radiacions, fàrmacs i virus Els trastorns més comuns que provoquen són febre, dolors ossis i articulars, hipertròfia de les genives, hemorràgies per trombopènia, hepatosplenomegàlia, adenomegàlies i anèmia l’hemograma sol indicar leucocitosi de grau variable amb presència de blasts, bé que en…

És una malaltia, pròpia de persones més grans de 40 anys, que ocasiona dolors ossis amb múltiples lesions osteolítiques, hipercalcèmia, anèmia, insuficiència renal S'associa sovint amb l'amiloïdosi A voltes, es manifesta com un tumor localitzat en un os concret i, aleshores, el seu pronòstic és força més benigne

És anomenada mussol la inflamació aguda d’origen infecciós de les glàndules sebàcies o sudorípares de les parpelles Hi ha dos tipus de mussols, el mussol extern , que correspon a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Zeis o una glàndula sudorípara d,e Moll, les quals desemboquen a la vora de la parpella, i el mussol intern , corresponent a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Meibom, que desemboca a la cara interna de la parpella La infecció és deguda generalment a estafilococs, o, menys sovint, a estreptococs El mussol extern es presenta com una tumefacció arrodonida a la…