Mussol

És anomenada mussol la inflamació aguda d’origen infecciós de les glàndules sebàcies o sudorípares de les parpelles. Hi ha dos tipus de mussols, el mussol extern, que correspon a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Zeis o una glàndula sudorípara d,e Moll, les quals desemboquen a la vora de la parpella, i el mussol intern, corresponent a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Meibom, que desemboca a la cara interna de la parpella.

La infecció és deguda generalment a estafilococs, o, menys sovint, a estreptococs.

El mussol extern es presenta com una tumefacció arrodonida a la vora de la parpella, bé que en general tota la parpella es troba tumefacta. Causa dolor, en general intens, que s’incrementa amb la pressió i, simplement, amb el tacte. A més, es manifesta llagrimeig, intolerància a la claror i sensació de tenir un cos estrany a l’ull. És possible que també estiguin inflats els ganglis limfàtics preauriculars i que, de vegades, hi hagi una elevació de la temperatura. Quan evoluciona, la tumefacció esdevé més prominent i al centre es forma una petita taca groguenca que al cap d’uns dies s’obre i deixa sortir una supuració. Aleshores, el dolor minva, i posteriorment el mussol guareix.

D’altra banda, el mussol intern causa una tumoració més circumscrita, que provoca un dolor més profund. Com que la glàndula inflamada es troba en el gruix de la parpella, la tumef acció no és tan evident des de l’exterior, sinó que per veure-la cal girar una mica la parpella, i aleshores es veu una elevació o una taca groguenca a través de la conjuntiva. La vora palpebral sol ésser envermellida, com també la conjuntiva que recobreix la parpella interiorment. A més, en general, la sensació de tenir-hi un cos estrany és molt intensa, perquè sembla com si hi haguessin grans de sorra en contacte amb la superfície ocular. Els ganglis pre-auriculars també es poden inflamar, i manifestar-se febre i prostració general. En l’evolució que segueix, el mussol intern es pot obrir, generalment, cap a la superfície conjuntival, i buidar-se de contingut, i aleshores el dolor desapareix.

El tractament consisteix en l’aplicació de col·liris o pomades amb antibiòtics i antiinflamatoris. Per tal d’accelerar el procés, es procedeix a l’aplicació local d’escalfor humida, de manera que l’abscés madura i se n’afavoreix el drenatge. Si no s’obre espontàniament, cal obrir-lo amb una petita incisió en la zona on hi ha la supuració.

Per prevenir-ne el contagi, la persona que n’és afectada no ha de compartir les tovalloles, els mocadors o encara d’altres objectes. A més, cal que es renti les mans amb molta cura després d’haver tocat la parpella afectada per tal de no traslladar els gèrmens a l’altre ull.