Resultats de la cerca

És anomenada immunització l’administració de diversos tipus d’elements —microorganismes atenuats o morts, fraccions de microorganismes, o anticossos específics elaborats per altres organismes— que, per un mecanisme o altre, protegeixen l’organisme de l’acció de determinats agents infecciosos Segons el mecanisme protector que desencadeni, la immunització pot ésser activa —quan consisteix en l’administració de vaccins— o passiva —quan consisteix en l’administració d’anticossos o immunoglobulines—

En la majoria dels casos, els vaccins resulten pràcticament innocus per a l’organisme Això no obstant, de vegades poden donar lloc a certs efectes no desitjats, l’eventual aparició dels quals depèn bàsicament del tipus de vaccí que s’hi aplica i de les característiques de la persona vaccinada L’aplicació de qualsevol tipus de vaccí per via subcutània o intramuscular pot generar-hi una reacció inflamatòria local, amb envermelliment, calor i dolor, que apareix al cap de 24 a 72 hores d’efectuada la vaccinació Es tracta d’una reacció totalment normal, produïda pel flux de cèllules defensives cap…

Són anomenades pneumonitis per medicaments i drogues les alteracions pulmonars inflamatòries causades per l’administració de determinats medicaments o drogues en persones que presenten una especial sensibilitat a aquests productes Els trastorns es poden manifestar de diverses formes segons el medicament causant Hi ha medicaments que provoquen una pneumonitis difusa , caracteritzada per una inflamació difusa del teixit pulmonar, que és envaït per cèllules immunes del tipus limfòcits, que s’hi infiltren Aquesta infiltració redueix la capacitat de distensió pulmonar i ocasiona una…

L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes La presentació dels efectes adversos durant l’administració d’antibiòtics depèn, bàsicament…

És bastant freqüent Les causes que poden conduir a una situació d’aquest tipus són diverses pèrdua de grans quantitats de suc gàstric en operats d’estenosi pilòrica o d’una afecció biliar alcalosi hipoclorèmica i alcalosi hipopotassèmica, administració de diürètics mercurials o del tipus de la clorotiazida, tractament amb grans quantitats de bicarbonat i llet, etc Els signes característics són la bradipnea, l’apatia, les convulsions i les alteracions electrocardiogràfiques típiques de la hipopotassèmia El tractament consisteix en l’administració de solucions…

Hi ha diversos procediments específics molt importants en el tractament i la prevenció de les malalties infeccioses, gràcies als quals, durant els darrers decennis, s’ha aconseguit de reduir la incidència d’aquest tipus de trastorns Aquests procediments, que a continuació es tracten separadament, inclouen la immunització activa, o vaccinació la immunització passiva, o administració d’anticossos específics l’administració d’antibiòtics amb finalitats terapèutiques i profilàctiques i l’antibiograma, una tècnica de laboratori que permet de seleccionar el tipus d’…

És anomenada insuficiència suprarenal crònica secundària una fallada de la funció suprarenal deguda al patiment de malalties que inhibeixin la producció d’ACTH —l’hormona hipofisial estimulant de les glàndules suprarenals— o bé consegüent a la utilització prolongada de fàrmacs amb propietats glucocorticoides, que origina símptomes com ara cansament, hipotensió arterial i trastorns gastrointestinals L’origen de l’alteració pot ésser variat, perquè la producció d’ACTH es pot veure reduïda a causa del desenvolupament d’un tumor que destrueixi la hipòfisi —com ara un adenoma o un craniofaringioma…

La grip és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, molt freqüent, que sol presentar-se en brots epidèmics durant els mesos freds de l’any, i que sol seguir un curs benigne caracteritzat per febre, sensació de prostració i dolor muscular, cefalea, catarro i tos, símptomes que remeten espontàniament entre 3 i 10 dies Tot i que la malaltia sol seguir una evolució favorable, en persones grans, malalts pulmonars crònics i persones immunodeprimides pot ocasionar complicacions greus, com ara insuficiència respiratòria Per això, per tal de prevenir els processos gripals seriosos…

És apreciada en casos d’administració excessiva de líquids, sobretot per via endovenosa

És freqüent en malalties que afecten les glàndules paratiroides, en estats febrils i de deshidratació i després de l’administració de fàrmacs atropínics