En la majoria dels casos, els vaccins resulten pràcticament innocus per a l’organisme. Això no obstant, de vegades poden donar lloc a certs efectes no desitjats, l’eventual aparició dels quals depèn bàsicament del tipus de vaccí que s’hi aplica i de les característiques de la persona vaccinada.
L’aplicació de qualsevol tipus de vaccí per via subcutània o intramuscular pot generar-hi una reacció inflamatòria local, amb envermelliment, calor i dolor, que apareix al cap de 24 a 72 hores d’efectuada la vaccinació. Es tracta d’una reacció totalment normal, produïda pel flux de cèl·lules defensives cap a la zona on s’ha realitzat la inoculació, i no implica que en la zona s’estigui desenvolupant un procés infecciós.
També, en alguns casos, després de l’administració d’un vaccí, hi apareixen alguns signes o símptomes d’ordre general, com ara febrícula o febre, malestar, cansament o feblesa muscular, que també són una repercussió de la intensa activitat a què es veu sotmès el sistema defensiu, en haver inoculat en l’organisme una dosi important d’antígens.
De vegades, després de l’administració d’un vaccí, es produeix una reacció al·lèrgica, fugaç i transitòria, que es pot manifestar, per exemple, amb erupcions cutànies o episodis de dispnea, o sensació de manca d’aire, i que es produeix quan diversos elements continguts en el vaccí, com antibiòtics, solvents, proteïnes, o els mateixos antígens microbians, ingressen en l’organisme d’una persona sensibilitzada o al·lèrgica a aquests elements.
| circumstància | vaccins contraindicats |
|---|---|
| malalties infeccioses no lleus | tots |
| trastorns neurològics evolutius | tos ferina i febre groga |
| dèficits immunològics | vaccins atenuats |
| antecedent d’al·lèrgia a vaccins | depèn de cada cas en particular |
| embaràs | tots els vaccins atenuats i alguns d’inactivats |
| infants menors d’1 any | xarampió, rubèola i parotiditis |
| infants menors de 2 anys | vaccins antipneumocòccic i antimeningocòccic |
| persones que han rebut en les darreres setmanes transfusions de sang, plasma, immunoglobulines o hemoderivats | tots |
D’altra banda, en diverses circumstàncies, l’administració d’alguns vaccins —de vegades, de qualsevol vaccí— és contraindicada. Entre aquestes circumstàncies, les més destacables són la presència de malalties infeccioses no lleus (en el qual cas l’administració de qualsevol vaccí pot alterar transitòriament la capacitat de reacció del sistema immunològic), la presència de trastorns neurològics evolutius (en què l’administració dels vaccins de la tos ferina o de la febre groga pot resultar tòxica), l’existència de dèficits immunologies (l’administració de vaccins atenuats pot ocasionar el desenvolupament de la malaltia infecciosa, que, precisament, s’intentava de prevenir), l’existència d’antecedents de reaccions al·lèrgiques importants després de l’administració d’un vaccí en particular; l’embaràs, durant el qual l’administració de qualsevol vaccí atenuat i d’alguns d’inactivats pot perjudicar el fetus; ésser menor d’un any d’edat (quan l’administració dels vaccins contra el xarampió, la rubèola i parotiditis pot interferir transitòriament en l’eficàcia del sistema defensiu), ésser menor de dos anys (en el cas dels vaccins antipneumocòccic i antimeningocòccic, perquè aplicats en aquesta època tenen una notable manca d’eficàcia), i antecedents recents —concretament en les darreres setmanes— de transfusions de sang, plasma o cèl·lules sanguínies, en el qual cas l’aplicació de qualsevol tipus de vaccí també pot interferir transitòriament en el correcte funcionament del sistema defensiu.