Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
otomicosi
Patologia humana
Infecció del conducte auditiu extern i del pavelló auditiu, causada per fongs.
Pot arribar a perforar el timpà
Dermatitis auricular
Patologia humana
La dermatitis auricular és un trastorn inflamatori de la pell del pavelló auricular i el conducte auditiu extern Quan afecta el pavelló auricular, sol ésser deguda a causes allèrgiques o al contacte amb uns objectes determinats o unes substàncies concretes Així, pot ésser causada pel fregadís d’unes ulleres o uns auriculars, certs productes químics emprats en cosmètica i fins i tot alguns medicaments utilitzats localment, sobretot antibiòtics Quan n’és afectat el conducte auditiu extern, el trastorn pot ésser degut a una supuració crònica de l’orella mitjana Segons…
Càncer d’orella
Patologia humana
El càncer d’orella és poc habitual Es pot desenvolupar al pavelló, en el conducte auditiu extern o en l’orella mitjana, amb característiques diferents en cada cas Afecta més sovint homes i es presenta sobretot a partir de quaranta anys El càncer del pavelló auricular és el més freqüent Afecta més sovint persones d’edat i no sol ésser gaire agressiu Es desenvolupa, gairebé sempre, a partir de la pell que cobreix el pavelló Com que aquesta és una zona molt exposada al sol, i els raigs solars són un factor que predisposa al càncer de pell, les persones que treballen a la intempèrie…
entòtic | entòtica
Patologia humana
Dit del que és dins l’orella o que s’hi origina.
És un terme especialment aplicat als sorolls deguts a una pertorbació de l’aparell auditiu i produïts en el seu interior
Tap de cerumen
Patologia humana
El tap de cerumen és una acumulació de la secreció pròpia del conducte auditiu extern, que s’obstrueix de manera progressiva fins que queda obturat Aquesta és la malaltia de l’orella més freqüent i, en general, només n’afecta una Hom no coneix exactament la causa de la formació del tap, però se suposa que depèn de factors constitucionals, perquè hi ha persones predisposades a tenir-ne D’altra banda, hi ha trastorns, com ara lesions de la pell o dermatitis del conducte, que en poden afavorir la formació El símptoma més destacat és l’aparició sobtada de sordesa En aquest cas no és…
otitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’orella; normalment va acompanyada de dolor, hipoacúsia, febre i vertigen.
La inflamació pot ésser circumscrita al conducte auditiu extern otitis externa , a l’orella interna otitis interna o laberíntica o a l’orella mitjana otitis mitjana Aquesta darrera és la més freqüent, com a conseqüència de la propagació de les infeccions de les vies respiratòries altes a través de la trompa d’Eustaqui
Traumatisme òtic
Patologia humana
Definició Són anomenades traumatismes de l’orella les agressions externes que poden provocar lesions en les estructures de l’òrgan com ara cops, ones expansives o canvis de pressió sobtats Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte que s’introdueixi en el conducte auditiu extern, poden també ocasionar lesions d’orella Tipus, causes i manifestacions És freqüent que els traumatismes causin ferides i contusions del pavelló auricular , ja que per la seva situació externa, als costats del cap, aquest és molt vulnerable a tota mena d’agressions Les contusions causen dolor, de…
El que cal saber del traumatisme òtic
Patologia humana
Les ferides del pavelló es poden solucionar amb una sutura En el cas d’arrencament incomplet del pavelló, una sutura efectuada al cap de poc temps pot aconseguir la unió de les dues parts Mai no s’haurien d’emprar bastonets de cotó per a la neteja de les orelles Cal tenir en compte que, a més de privar les orelles d’una capa protectora de cerumen, constitueixen una de les causes més freqüents de traumatismes del timpà No són recomanables els rentatges d’orella quan hi ha una ferida del timpà, perquè s’afavoriria la infecció de l’orella mitjana Quan es pateix una infecció de les vies…
tos
Patologia humana
Mecanisme fisiològic caracteritzat per l’expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l’aire dels pulmons i degut a l’estimulació, voluntària o reflexa, del centre nerviós tussigen, situat en el sòl del quart ventricle.
A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries