Resultats de la cerca

És anomenat hiperparatiroïdisme l’augment de la secreció d’hormones paratiroidals, provocat per una fallada en la regulació glandular que provoca un increment dels nivells sanguinis de calci, amb manifestacions variades, sobretot òssies i renals Una conseqüència de l’alteració és la desvitalització dels ossos, que perden duresa i es fracturen fàcilment L’hiperparatiroïdisme pot ésser l’origen d’una litiasi o formació de càlculs en les vies urinàries, de manera que és habitual que els afectats pateixin de còlics renals repetits El tractament és quirúrgic, de manera que s’extirpa el tumor…

La siringomièlia és un trastorn congènit que consisteix en la formació d’una cavitat plena de líquid en l’interior de la medulla espinal Es de causa desconeguda, i sovint és associada a malformacions de la unió entre el crani i la columna vertebral, com ara la malformació d’Arnold-Chiari, descrita com a causa d’hidrocefàlia De vegades es dóna a conseqüència de tumors medullars, especialment ependimomes D’altra banda, les manifestacions se solen iniciar en l’adolescència, bé que aquesta lesió pot presentar-se des del naixement D’ençà del moment que es manifesta, el trastorn va progressant, amb…

Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural…

Són considerades deformacions del nas diverses alteracions de la forma del nas que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, com també originar problemes estètics Les deformacions nasals solen ésser degudes a un desenvolupament excessiu o insuficient de l’envà nasal o d’altres elements del nas, d’origen congènit Cal consultar el metge quan es produeix un traumatisme nasal, sobretot si es presenta durant el període de creixement, perquè pot originar una deformació del nas que en alguns casos és possible de prevenir o solucionar amb el tractament adequat La deformitat…

Els tumors intracranials són creixements anòmals d’un grup de cèllules dels teixits que hi ha a l’interior del crani, que originen alteracions de les funcions de la zona on es desenvolupen i un trastorn general de les funcions cerebrals El mal de cap és un símptoma molt freqüent de tumor cerebral, bé que pot tenir moltes altres causes Quan una persona que mai no havia patit abans de mals de cap comença a tenir-ne, i encara més si van augmentant en freqüència i intensitat i s’acompanyen de vòmits, cal que consulti el metge com més aviat millor per tal de descartar la possibilitat que es tracti…

És anomenada hipospàdies una malformació congènita caracteritzada per una posició anòmala del meat uretral, que es localitza a la cara inferior del penis en lloc de fer-ho a la punta del gland L’hipospàdies constitueix un trastorn relativament freqüent —es presenta aproximadament en el 0,5% dels nounats masculins—, que és degut a una anomalia en el desenvolupament embrionari de la uretra masculina i el penis En les primeres fases del desenvolupament embrionari, les estructures precursores dels òrgans genitals externs i la uretra coincideixen en una única gran obertura, anomenada fenedura…

Les cardiopaties congènites constitueixen un grup de trastorns caracteritzats per l’existència de diversos tipus de malformacions en les estructures anatòmiques i els teixits del cor o els grans vasos, que ja existeixen en el moment del naixement Aquestes malformacions són degudes a la incidència de diverses circumstàncies ambientals, com ara processos infecciosos, intoxicacions per medicaments o l’exposició a raigs X durant l’embaràs a característiques genètiques que es transmeten de pares a fills, o bé a alteracions genètiques que afecten el conjunt de l’organisme, com és el cas de la…

El pèmfig és una alteració crònica de la pell i les mucoses caracteritzada per la formació de butllofes de grandària diversa, que es trenquen i sagnen amb facilitat És una malaltia poc freqüent i es calcula que afecta, anualment, una de cada 100000 persones En general es presenta entre 30 anys i 50 L’origen d’aquest trastorn no es coneix amb exactitud Hom suposa que es tracta d’una malaltia autoimmune , en què, per raons desconegudes, el sistema immunitari elabora anormalment anticossos que reaccionen contra elements del mateix organisme Aquesta reacció immunològica anòmala provoca una…

Definició i causes L’ eritema nodós és una inflamació del teixit conjuntiu que afecta els septes conjuntius que separen, com si fossin parets, els lòbuls de teixit gras de l’hipoderma i genera una panniculitis septal , caracteritzada per l’erupció de nòduls vermellosos i dolorosos que es localitzen generalment en la part anterior de les cames De vegades, va acompanyat de símptomes generals, com ara debilitat, febre o dolors articulars L’origen del trastorn no és ben conegut Se sap que és degut a una reacció atípica del sistema immunològic en resposta a l’administració d’uns medicaments…