Resultats de la cerca

El funcionament de l’aparell càrdio-vascular, constituït pel cor i els vasos sanguinis, per l’interior dels quals circula la sang, també es modifica durant l’embaràs Els trastorns d’aquest aparell són deguts fonamentalment a dues causes D’una banda, les hormones secretades durant la gestació provoquen la relaxació dels músculs de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa fa que es dilatin D’altra banda, durant l’embaràs s’incrementa extraordinàriament la circulació sanguínia per l’úter, a causa del mateix creixement de l’òrgan i al desenvolupament de la placenta, on es forma una extensa…

Clínicament es presenta com uns dolors fulgurants a les cames, abdominals, etc, trastorns genitourinaris, atàxia que és el símptoma principal i trastorns de la reflectivitat, amb atròfia muscular

Comporta trastorns de la marxa caracteritzats pel fet que l’individu se sent atret cap al cantó de la lesió si el desequilibri és molt accentuat, es veu obligat a encreuar-se de cames marxa en tisores És acompanyada de vertígens i nistagme

És deguda a una deficiència de vitamina B 1 2 i es registra especialment en el curs de l’anèmia perniciosa Produeix formigó i debilitat a les cames, amb rigidesa i dificultat en la marxa per alteració motora i de la sensibilitat profunda

És caracteritzada per una pell pàllida com la cera, amb púrpures i amb la sensació d’adheriment a les estructures més profundes El procés comença sovint a les cames i s’estén per tot el cos Generalment l’infant mor al cap de pocs dies

La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames

La claudicació intermitent constitueix una síndrome o un conjunt de símptomes, entre els quals destaca l’aparició de dolor en un determinat sector del cos, en general una extremitat, que es presenta quan es duu a terme un esforç físic i desapareix si hom manté el membre que n’és afectat en repòs Aquesta manifestació és deguda a una inadequada aportació de sang oxigenada al teixit muscular en moments d’activitat física L’origen d’aquest trastorn és una estretor progressiva del diàmetre d’una determinada artèria perifèrica deguda al creixement de plaques d’ateroma a la superfície interna de la…

Representa la disminució del volum dels músculs amb minva de llur força, ocasionada per l’atròfia de les fibres musculars Aquesta afecció pot ésser conseqüència de lesions primitives de la fibra muscular de caràcter congènit miopaties primitives o distròfies musculars, de malalties sistèmiques polimiositis, dermatomiositis, de trastorns d’estructures properes miopaties reflexes i de malalties del sistema nerviós miopaties neurogèniques En un sentit restrictiu hom ha designat clàssicament com a amiotròfies les malalties musculars secundàries a una degeneració progressiva de les neurones…