El funcionament de l’aparell càrdio-vascular, constituït pel cor i els vasos sanguinis, per l’interior dels quals circula la sang, també es modifica durant l’embaràs. Els trastorns d’aquest aparell són deguts fonamentalment a dues causes. D’una banda, les hormones secretades durant la gestació provoquen la relaxació dels músculs de les parets dels vasos sanguinis, la qual cosa fa que es dilatin. D’altra banda, durant l’embaràs s’incrementa extraordinàriament la circulació sanguínia per l’úter, a causa del mateix creixement de l’òrgan i al desenvolupament de la placenta, on es forma una extensa xarxa de vasos sanguinis. En definitiva, s’incrementa notablement la capacitat total del sistema de vasos sanguinis en general. En conseqüència, també augmenta la quantitat de sang que hi circula, que assoleix un volum entre un 40% i un 50% superior a abans de l’embaràs. L’activitat del cor s’intensifica per a impulsar aquest volum de sang incrementat i, per tant, augmenta la freqüència dels batecs cardíacs. Aquest augment de freqüència cardíaca sol ésser percebut per l’embarassada especialment quan realitza un esforç, ja que aleshores s’incrementen els requeriments circulatoris.
Un trastorn circulatori comú durant l’embaràs és la formació d’edemes, que consisteixen en l’acumulació de líquids en determinats teixits, cosa que en produeix l’inflament. La causa és la dilatació dels vasos sanguinis i l’augment de la permeabilitat de les seves parets, que fa que part del líquid de la sang surti de l’interior dels vasos. Solen presentar-se edemes especialment als peus, els turmells i les cames, perquè la força de la gravetat fa que els líquids s’acumulin sobretot en les parts baixes de l’organisme. A més, en la darrera part de l’embaràs, l’úter comprimeix les venes que condueixen la sang provinent de les cames i en dificulta el drenatge. La intensitat dels edemes és molt variable, però de vegades causen una sensació de pesadesa a les cames molt molesta. Les molèsties es poden alleujar si hom reposa, col·locant les cames en posició elevada, i es fan massatges suaus des dels peus cap a les cuixes. També és útil de realitzar un passeig diari, perquè les contraccions dels músculs de les cames afavoreixen el drenatge dels líquids acumulats. En canvi, romandre molta estona dempeus, sense moure’s, facilita la formació d’edemes. Cal destacar que, per a solucionar els edemes, no té cap utilitat restringir la ingestió d’aigua, ja que el problema no té a veure amb la quantitat d’aigua continguda en l’organisme.
Un altre trastorn circulatori freqüent és la formació de varices, és a dir, dilatacions de les venes, que es produeixen bàsicament en les extremitats inferiors. La gran freqüència amb què es presenta aquest trastorn és a causa que, durant l’embaràs, el drenatge de la sang de les extremitats inferiors cap als grans troncs venosos que l’han de conduir al cor es veu dificultat. Durant la gestació, el volum de sang en circulació és més gran, i l’úter, augmentat de grandària, comprimeix els troncs venosos de la pelvis que recullen la sang provinent de les extremitats inferiors. Per tant, la pressió que la sang exerceix sobre les parets de les venes de les cames augmenta. En estar sotmeses a aquesta pressió, les venes es dilaten fàcilment, ja que les hormones secretades durant la gestació relaxen la musculatura de les parets venoses. Per aquest motiu, moltes dones embarassades presenten varices, que poden tenir una grandària molt diversa. Afecten especialment les dones amb excés de pes, les que tenen antecedents familiars de varices i aquelles que prèviament ja havien tingut alguna dilatació venosa. Moltes vegades només es presenten com petites dilatacions venoses sota la pell, però en alguns casos poden assolir força grandària, i semblen un tortuós cordó prominent. A més de l’efecte estètic, les varices poden ocasionar molèsties, com ara inflor i pesadesa de cames. En molts casos desapareixen després de l’embaràs, però no és estrany que hi quedin com a seqüeles permanents, especialment si no s’hi prenen les precaucions adequades. Per tal d’afavorir el drenatge de la sang, és molt convenient que l’embarassada faci exercici amb les cames, com a mínim un passeig diari. Així, en caminar, els músculs de les cames comprimeixen intermitentment les venes i hi faciliten la circulació de la sang. En canvi, és molt perjudicial per al drenatge venós que la dona embarassada romangui molta estona dempeus, sense moure’s, o que adopti postures que comprimeixin les venes, com seure amb les cames encreuades o a l’extrem de la cadira. Pel mateix motiu, afavoreixen la formació de dilatacions venoses aquelles peces amb elements elàstics, com ara mitjons o lligacames, que comprimeixin circularment les cames. Per contra, pot ésser beneficiosa la utilització de mitges elàstiques especials, que comprimeixin gradualment les extremitats, des del peu fins al maluc. L’eficàcia d’aquestes mitges és màxima, si es col·loquen abans de llevar-se, ja que és aleshores que les venes es troben més buides. A més, és útil que l’embarassada faci alguns exercicis que puguin reduir les varices i les molèsties que causen. En general, pot ésser beneficiós qualsevol exercici de mobilització dels peus efectuat amb els peus descalços. També són beneficiosos els massatges suaus aplicats des dels peus cap a les cuixes, com també les dutxes d’aigua freda a les cames. A més, per a afavorir el buidatge de les venes, en jeure és útil que la part dels peus del llit estigui una mica elevada.
És també força freqüent que durant l’embaràs es formin hemorroides, és a dir, dilatacions de les venes del recte. Es formen per les mateixes causes que les varices, perquè durant l’embaràs es dificulta el drenatge de sang de les venes de la part inferior del cos. A més, el restrenyiment que sofreixen moltes embarassades augmenta encara més la dificultat del drenatge venós, ja que l’esforç que ha de realitzar en defecar fa que augmenti la pressió a l’interior de l’abdomen. Segons la grandària, les hemorroides poden causar molèsties de diversa intensitat, com ara sensació de pesadesa a l’anus o un dolor intens, que apareixen especialment en defecar. A més, és freqüent que es produeixin petites pèrdues de sang, generalment poc abundoses, a causa de l’esquinçament de les venes dilatades. Aquest trastorn pot reduir-se si amb les mesures adequades s’evita el restrenyiment. Les molèsties poden alleujar-se amb l’ajut de pomades específiques. Altrament, és molt important que la dona embarassada extremi la higiene d’aquesta part del cos, rentant-se amb aigua tèbia i sabó neutre després de cada deposició. Si a l’interior de les hemorroides s’arriba a formar un trombe, és a dir, un coàgul de sang, el dolor sol ésser molt intens i pot fer necessària una petita intervenció quirúrgica per a evacuar-lo.
Pel mateix mecanisme que les hemorroides, també poden formar-s’hi varicositats vulvo-vaginals, és a dir, dilatacions de les venes de la vulva o la vagina. Les molèsties que ocasionen són similars a les hemorroides, però localitzades a la vulva o la vagina. Poden alleujar-se si l’embarassada jeu i s’aplica gel embolicat en un drap net sobre la zona adolorida.