Resultats de la cerca

Es anomenada coit dolorós o disparèunia l’aparició d’una sensació dolorosa a l’àrea genital en efectuar el coit que n’impedeix la realització completa i satisfactòria Es pot presentar dolor durant el coit en una gran varietat de malalties de l’aparell genital Sobretot, n’ocasionen les afeccions causants d’inflamació dels òrgans genitals, ja que la inflamació irrita les terminacions nervioses sensibles al dolor Així, les mobilitzacions i les friccions dels genitals esdevingudes durant el coit estimulen aquestes terminacions nervioses…

La malaltia de Peyronie , o induració plàstica dels cossos cavernosos , és un trastorn caracteritzat per la formació d’una placa fibrosa al penis, causant d’una angulació del penis durant l’erecció que dificulta el coit o l’impossibilita Aquest trastorn es presenta a causa de la formació d’una placa fibrosa en una part dels cossos cavernosos d’origen desconegut En general, es presenta entre 40 anys i 60 Es manifesta en el moment de l’erecció, en què origina una angulació del penis al costat del cos cavernós on s’ha format la placa fibrosa Es pot produir a més dolor durant l’…

Els traumatismes genitals són les lesions esdevingudes als òrgans genitals a conseqüència d’un impacte extern o una compressió violenta de les seves estructures El traumatisme genital més lleu i habitual és el desflorament , que consisteix en l’esquinçament de l’himen, generalment produït durant el primer coit d’una dona En general, l’himen tanca parcialment l’accés a la vagina mentre es troba sencer, i la primera penetració solament es pot produir després de l’esquinçament d’aquesta membrana L’esquinçament de l’himen provoca una petita hemorràgia i una mica de dolor, en general…

Les malalties i els trastorns que afecten el sistema reproductor originen manifestacions molt diverses que poden produir diversos símptomes —molèsties subjectives—, o bé diversos signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser percebudes tant per la persona afectada com per d’altres De totes maneres, moltes d’aquestes manifestacions són degudes en alguns casos també a alteracions que afecten predominantment òrgans que no corresponen al sistema reproductor, de manera que se n’ha d’aclarir l’origen amb el procediment diagnòstic més oportú en cada cas Entre les manifestacions més…

La cistitis és un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció Les cistitis són més freqüents en les dones que en els homes, perquè la infecció penetra a través de la uretra, la desembocadura de la qual —en el sexe femení-— es troba relativament a prop de la del recte, on hi ha microorganismes abundants La cistitis no és una malaltia de transmissió sexual, però és freqüent que sigui desencadenada pel coit perquè la compressió dels genitals afavoreix la penetració per la uretra dels gèrmens que prèviament ja es…

És anomenada hipospàdies una malformació congènita caracteritzada per una posició anòmala del meat uretral, que es localitza a la cara inferior del penis en lloc de fer-ho a la punta del gland L’hipospàdies constitueix un trastorn relativament freqüent —es presenta aproximadament en el 0,5% dels nounats masculins—, que és degut a una anomalia en el desenvolupament embrionari de la uretra masculina i el penis En les primeres fases del desenvolupament embrionari, les estructures precursores dels òrgans genitals externs i la uretra coincideixen en una única gran obertura, anomenada fenedura…

És anomenada tumor benigne d’úter la formació d’una massa cellular anòmala en algun punt de l’òrgan que, si bé es manté separada dels teixits propers, pot comprimir les estructures adjacents i alterar-ne la funció Els pòlips de coll uterí són tumors benignes molt comuns que formen una excrescència sobre la mucosa cervical que generalment entra, per l’orifici cervical extern, a la cavitat vaginal Els pòlips endometrials són tumors que formen una excrescència sobre la paret interna del cos de l’úter i es componen totalment o parcialment de teixits semblants al que cobreix l’interior de l’úter…

L’ anàlisi d’esperma , espermograma , o seminograma és una prova que consisteix a analitzar al laboratori l’esperma ejaculada per a conèixer-ne les característiques químiques i les cèllules que conté Aquest mètode d’examen és útil per a valorar l’activitat elaboradora de semen, i és emprat especialment en la diagnosi de la infertilitat Proporciona informació, per tant, de la funció de tots els òrgans que participen en la formació del semen, sobretot dels testicles, les vesícules seminals i la pròstata El semen que es vol sotmetre a anàlisi es pot obtenir amb diverses tècniques Els mètodes més…