Resultats de la cerca

És fonamental per a la pràctica clínica a fi de determinar la situació clínica d’un malalt

Quan el procés esdevé crònic, l’eixamplament i la fibrosi produeixen a la fi una oclusió completa de la vena flebitis

Pot ser conseqüència de diversos trastorns orgànics o psíquics en el primer cas, l’astènia sol ésser més intensa cap a la fi del dia, i en l’altre de bon matí

Hi ha una descomposició del moviment asinergia per raó de la qual hom no assoleix mai l’objectiu proposat dismetria En caminar hi ha una titubació semblant a la de l’embriaguesa, l’atàxic és incapaç de seguir una línia recta i manté els peus separats a fi d’eixamplar la seva base de sustentació En aquest tipus d’atàxia s’inclouen malalties degeneratives del cerebel i de les vies cerebelloses, com l’atàxia de Friedreich i d’altres

El símptoma principal és l’excés en l’eliminació urinària poliúria intensíssima per dèficit en la capacitat de concentració de l’orina És anomenada insípida a fi de distingir-la de la diabetis mellitus , atès que aquella no presenta glucosa a l’orina ni té cap relació amb el trastorn del metabolisme hidrocarbonat La forma més genuïna de diabetis insípida té per causa un dèficit en la secreció d’hormona antidiürètica per part de la hipòfisi

La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal

L’amebiasi és una parasitosi provocada pel pro-tozou Entamoeba histolytica que en general es contreu després de la ingestió d’aigua, verdura o fruita contaminades Al nostre medi es considera que no hi ha gèrmens patògens, de manera que la disenteria amèbica, una de les manifestacions més freqüents de l’amebiasi, afecta gairebé exclusivament persones que es desplacen a regions on l’amebiasi és endèmica • Per tal de prevenir la transmissió de la malaltia és important que, a les regions endèmiques, les persones que treballen manipulant aliments, com ara cuiners o botiguers, se sotmetin a una…

En l’estudi de tota malaltia patologia cal tenir en compte les causes l’ etiologia , la forma d’actuar de la causa morbosa sobre l’organisme patogènia , les manifestacions clíniques que provoca semiologia , les alteracions macroscòpiques i microscòpiques dels òrgans i dels teixits com a resultat de l’acció morbosa anatomia patològica , la identificació del procés morbós diagnosi , el judici anticipat sobre la seva probable fi pronòstic i el tractament profilàctic i curatiu terapèutica Cal distingir la malaltia de la síndrome, que és el conjunt de signes i de símptomes que defineixen…

És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que, en contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la majoria dels individus, origina una intensa resposta inflamatòria aguda, de manifestacions diverses segons el teixit o els òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala El terme atòpia s’utilitza per a designar un estat de predisposició que presenten determinats individus per a diverses malalties allèrgiques, com ara la dermatitis atòpica, la febre del fenc i l’asma bronquial Una persona allèrgica a una determinada substància ho serà tota la vida, de…

La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…