Resultats de la cerca

Les modificacions de la gana i el pes corporal de vegades són degudes a trastorns endocrins, per bé que no en són la causa més habitual alhora, pot passar el cas contrari, com per exemple s’esdevé en el cas de l’obesitat, una afecció que origina alteracions hormonals Hi ha diversos factors que expliquen aquesta interrelació Pel que fa a les modificacions de la gana, d’una banda, cal destacar que a l’hipotàlem —estructura que exerceix un control en el conjunt del sistema endocrí— es troben els centres de la gana i de la sacietat, que de vegades poden…

La hipertèrmia és un signe clínic objectiu que es pot valorar amb la determinació de la temperatura corporal Tanmateix, però, les molèsties que solen acompanyar la hipertèrmia són de caràcter subjectiu, i el nivell de tolerància d’aquestes molèsties pot canviar substancialment d’una persona a una altra Així, mentre que hi ha persones, com els infants, que no perceben increments gaire importants de la seva temperatura corporal, n’hi ha que se senten prostrades quan la temperatura augmenta només unes dècimes per sobre de la normal Les febres transitòries i lleus no ocasionen trastorns en l’…

Les causes més freqüents són el dèficit de l’alimentació global fam o d’un dels elements nutritius necessaris, la pèrdua de la gana anorèxia, les malalties infeccioses tuberculosi, tumorals i endocrines hipertiroïdisme, hipopituïtarisme i els trastorns digestius que comportin una síndrome de mala absorció

Pot ésser intestinal , quan el paràsit habita al llarg de l’intestí, o somàtica , quan les larves del paràsit habiten en els músculs o altres òrgans del cos La teniasi solium i la saginata tènia són asimptomàtiques en la majoria dels casos, i quan es manifesten hi pot haver pèrdua de pes amb un augment de la gana, irritabilitat, diarrea, nàusea i un dolor epigàstric lleuger

De causa desconeguda, té una certa incidència familiar i sol començar abans dels 40 anys La lesió inflamatòria afecta tot el gruix de la paret del budell i determina la formació de granulomes i úlceres i, més tard, de fibrosi Evoluciona alternant períodes d’exacerbació amb diarrea crònica, dolor abdominal, febre, artritis, i pèrdua de pes i de la gana amb altres de calma relativa Les complicacions més freqüents són l’obstrucció, les fístules i els abscessos abdominals

Les alteracions del sistema endocrí poden originar una nombrosa quantitat de símptomes —és a dir, manifestacions subjectives que solament percep l’afectat— i de signes , o manifestacions objectives que poden ésser observades per altres persones Tanmateix, però, la major part d’aquestes manifestacions poden ésser degudes igualment a alteracions en altres sistemes orgànics Així, només algunes manifestacions són prou freqüents en les alteracions del sistema endocrí per a suggerir un estudi del seu funcionament Entre aquestes manifestacions cal destacar les modificacions de la gana i…

La psitacosi és una malaltia infecciosa que pateixen els ocells, especialment lloros, periquitos, ànecs i galls d’indi, que es pot transmetre als éssers humans quan hom aspira els microorganismes que es desprenen de les matèries fecals d’ocells infectats, i que es manifesta amb una pneumònia atípica amb febre elevada, esgarrifances i tos seca Si bé els ocells infectats poden presentar diverses alteracions característiques, com ara manca de gana, debilitat evident o frunziment de les plomes, en molts casos llur aspecte és normal Així, sempre que s’adquireixi un ocell de…

És un símptoma comú a moltes malalties i, per ell mateix, té poc valor diagnòstic Els mecanismes que la produeixen no són encara ben coneguts Normalment l’acte de menjar és regulat per un centre de la gana i un centre de la sacietat , situats a l’hipotàlem, els quals poden rebre moltes influències per diferents estats patològics també és possible que aquests centres siguin influïts per alteracions en el metabolisme de la serotonina, un neurotransmissor cerebral L’anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives hepatitis, càncer d’estómac, etc i extradigestives…

El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden haver demostrat…