Les modificacions de la gana i el pes corporal de vegades són degudes a trastorns endocrins, per bé que no en són la causa més habitual; alhora, pot passar el cas contrari, com per exemple s’esdevé en el cas de l’obesitat, una afecció que origina alteracions hormonals. Hi ha diversos factors que expliquen aquesta interrelació.
Pel que fa a les modificacions de la gana, d’una banda, cal destacar que a l’hipotàlem —estructura que exerceix un control en el conjunt del sistema endocrí— es troben els centres de la gana i de la sacietat, que de vegades poden ésser lesionats per un alteració que causi igualment un trastorn hormonal. D’altra banda, diverses hormones controlen l’aprofitament de les diferents substàncies nutritives i originen, directament o indirectament, estímuls de diversos tipus als centres hipotalàmics esmentats. Així, no és estrany que algunes alteracions endocrines causin anorèxia o disminució de la gana, mentre que d’altres originen polifàgia o increment exagerat de la gana. Entre les alteracions endocrines que poden causar modificacions de la gana destaquen l’increment que provoquen afeccions com ara la diabetis mellitus o l’hipertiroïdisme, o bé la disminució causada per l’hipotiroïdisme.
Pel que fa a les modificacions del pes corporal, també poden ésser induïdes per nombrosos factors. Així, les esmentades modificacions de la gana de vegades són rellevants en el seu origen, per bé que és molt important de tenir en compte que també són causades en alguns casos per factors no relacionats directament amb el sistema endocrí, com són, per exemple, els psicològics. D’altra banda, com que les diverses hormones influeixen tant en l’aprofitament de les substàncies nutritives com en la distribució del greix corporal o la regulació dels líquids orgànics, no és estrany que diverses alteracions endocrines provoquin, directament o indirectament, una modificació del pes corporal. Així, n’hi ha que poden originar un aprimament o pèrdua de pes, mentre que d’altres tendeixen a provocar excés de pes, mentre que d'altres tendeixen a provocar excés de pes, o fins i tot obesitat, dos graus d’un increment excessiu de pes corporal. Entre les alteracions endocrines que poden causar una modificació del pes corporal, cal destacar l’increment provocat per l’hipotiroïdisme o la síndrome de Cushing, o la pèrdua de pes deguda a la diabetis mellitus, l’hipertiroïdisme o la malaltia d’Addison.
Sovint, partint d’una modificació notable de la gana o del pes corporal, juntament amb altres manifestacions, es pot establir una diagnosi de presumpció d’una determinada malaltia endocrina, que ha d’ésser confirmada o descartada pels estudis oportuns. Però quan es pretén de modificar aquests paràmetres —per exemple, en el cas d’obesitat no deguda directament a cap alteració hormonal—, abans de practicar un tractament, com ara un règim dietètic, s’han d’efectuar les determinacions endocrines adequades per tal de determinar si la mateixa obesitat ha causat modificacions hormonals que cal corregir.