Resultats de la cerca

Definició És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o …

Amb independència de la causa que l’origini, l’organisme posa inicialment en marxa diferents mecanismes abaixant principalment la concentració de CO 2 per tal de mantenir el pH orgànic per damunt de 7,36 i, aleshores, hom parla d’acidosi compensada Quan les causes que originen el trastorn es mantenen per damunt de la capacitat de compensació de l’organisme, el pH baixa per sota de 7,35 i hom parla, llavors, d’acidosi descompensada

És provocat per una ingesta escassa de líquids o per pèrdues excesives d’aigua corporal grans suades, vòmits, diarrees, etc, que porten a la deshidratació

Les modificacions de la gana i el pes corporal de vegades són degudes a trastorns endocrins, per bé que no en són la causa més habitual alhora, pot passar el cas contrari, com per exemple s’esdevé en el cas de l’obesitat, una afecció que origina alteracions hormonals Hi ha diversos factors que expliquen aquesta interrelació Pel que fa a les modificacions de la gana, d’una banda, cal destacar que a l’hipotàlem —estructura que exerceix un control en el conjunt del sistema endocrí— es troben els centres de la gana i de la sacietat, que de vegades poden ésser lesionats per un alteració que causi…

Es caracteritza per la presència d’osteoporosi, osteomalàcia i osteïtis fibrosa quística formació de quists fibrosos ossis, conjuntament amb un augment de la concentració de fòsfor a la sang i amb una disminució gairebé constant de la concentració de calci Aquest estat morbós és causat per un increment en la secreció d’hormona paratiroide hiperparatiroïdisme secundari

Definició És anomenat policitèmia un increment persistent de la massa total de glòbuls vermells de l’organisme, amb una concentració sanguínia d’hematies superior a 6 milions/mm 3 , la qual cosa provoca un augment de la viscositat de la sang capaç d’originar trastorns circulatoris i afavorir la formació anormal de trombes o coàguls sanguinis Causes i tipus L’augment de la massa d’hematies és degut en tots els casos a un increment de la producció de glòbuls vermells per part de la medulla òssia L’origen d’aquesta anormalitat pot ésser divers i sovint és desconegut Hom en diferencia dos tipus…

Són anomenades alteracions del ritme respiratori diverses manifestacions que consisteixen en un increment o una reducció de la freqüència, la profunditat o la regularitat dels moviments respiratoris Es presenten generalment quan el centre respiratori del sistema nerviós central detecta variacions anòmales en les concentracions d’O 2 o de CO 2 en la sang, i per tant desencadena els impulsos nerviosos necessaris per a variar el ritme respiratori i corregir la situació Igualment, poden ésser deguts a estímuls desencadenats anormalment en el centre respiratori a conseqüència d’una…

Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la…

És anomenat hiperparatiroïdisme l’augment de la secreció d’hormones paratiroidals, provocat per una fallada en la regulació glandular que provoca un increment dels nivells sanguinis de calci, amb manifestacions variades, sobretot òssies i renals Una conseqüència de l’alteració és la desvitalització dels ossos, que perden duresa i es fracturen fàcilment L’hiperparatiroïdisme pot ésser l’origen d’una litiasi o formació de càlculs en les vies urinàries, de manera que és habitual que els afectats pateixin de còlics renals repetits El tractament és quirúrgic, de manera que s’extirpa…